LES “CASES BARATES” AL CARRER DE MONTSERRAT. MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

Les cases barates foren cases de propietat o de lloguer que van ser edificades acollint-se a legislació específica, durant l'últim terç del segle XIX i el primer terç del segle XX, amb ajuts oficials o préstecs a baix interès, i dirigides a la classe obrera o mitjana baixa de l'època. Normalment eren d'una o dues plantes i se situaven a les rodalies de les ciutats, en espais poc urbanitzats i en terrenys de baix cost, per facilitar als seus habitants (propietaris o llogaters) una vida més confortable i sostenible, tant des del punt de vista sanitari com mediambiental.


Aquesta mena de construccions s'estenen per tota Espanya, a partir del 1911, quan es promulga la primera Ley de Casas Baratas.

El 1921 s'aprova la segona Ley de Casas Baratas, que el 1925 es fa extensiva a la classe mitjana per reial decret en temps de la Dictadura de Primo de Rivera.


El 1926 el partit socialista col·labora estretament amb la Doctrina Cooperativista i recolza el desenvolupament de diverses cases barates a Espanya, com és el cas del conjunt de cases unifamiliars uniformes, de planta baixa i pis, situades al barri de Can Carreras, al carrer Montserrat. Projectades per l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951) i construïdes entre els anys 1920 i 1929 pel mestre de cases Perallada. En aquell moment Martorell s'expandia al voltant del Ferrocarril i la carretera de Piera.


El conjunt està format per 9 habitatges unifamiliars adossats de planta baixa i planta pis. Les trobem als números 18, 20, 22, 24, 26, 28, 30, 32 i 34. A la façana, en planta baixa hi ha la porta d'accés i una finestra i a la planta pis hi ha un balcó amb barana de ferro. Les façanes presenten decoracions d'estil modernista com les rajoles de la fàbrica Pujol i Bausis, que emmarquen les portes i finestres per la seva part superior.




Fotografià Enric.


La part posterior dels habitatges dóna als horts de Can Carreras que es troben a tocar del Riu Anoia.


La dictadura franquista i la “democraciola” que la substituïa per herència, quan han actuat en matèria d’obra pública, ho han fet majoritàriament amb edificis d’alta densitat i mínima qualitat. Àfrica no comença al Pirineus per casualitat, oi’?

Comentaris