TOLORIU. EL LOCAL SOCIAL QUE HAVIA ESTAT ESGLÉSIA PARROQUIAL, ADVOCADA A L’APOSTOL SANT JAUME. EL PONT DE BAR. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA LA PROVINCIA “ESPOLIADA”

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi


En aquesta ocasió , m’enviava imatges de la que havia estat església parroquial de Toloriu, a  1.240 metres d'altitud a la baga del riu Segre en un replà del vessant esquerre del riu, advocada a l’apòstol Sant Jaume, Toloriu  avui és un   nucli de població del municipi del Pont de Bar, a la comarca de l’Urgell sobirà, a la província més espoliada de Catalunya, Lleida.


 





La Maria Lluïsa Cases i Loscos, escrivia  de l’Església de l’ apòstol Sant Jaume de Toloriu a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601dx.xml

El lloc de Toloriu, esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix documentat l’any 1025, en què la vescomtessa Guisla i els altres marmessors del testament del vescomte Arnau, donaren a Santa Maria de la Seu un alou situat a la vila de Toloriz, al terme del castell de Bar, i en altres documents del 1058 Tolarit, el 1080 Tolorivo, i els anys 1084 i 1088 Toloriz.

 

L’any 1081 els habitants de Bar i Toloriu signaren un document on es comprometien, davant el comte Ermengol i el bisbe Bernat, en canvi d’una promesa de pau i treva, a aplanar el camí entre el grau d’Aristot i el Riutort, i a construir un pont a Bar, sobre el riu Segre.

 

En els fogatjaments del segle XIV, la vila de Toloriu consta com a pertinença de Siscar de Llordat.

 

No es tenen notícies de l’església de Sant Jaume de Toloriu, actualment supeditada a l’església parroquial de Castellciutat, malgrat ésser de l’arxiprestat de Batllia-Baridà.


La que havia estat església parroquial, advocada a l’apòstol Sant Jaume, que retratava quasi en runes a la dècada dels 80 del segle XX, A. MORAS, l’Antonio Moras Navarro, del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com , avui exerceix com  sala de reunions , festes, i allò que necessiti la minsa comunitat humana que viu encara a Toloriu.



El  Jordi Contijoch Boada,  feia una fotografia “      Vista interior de l'església” , que acredita fefaentment aquests usos “ laics”.




Sorprèn comprovar que la petita comunitat humana de Toloriu,  disposa d’una excel·lent pàgina informativa :

http://www.toloriu.com/


Publicàvem suara IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE TOLORIU. EL PONT DE BAR. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA, LA PROVINCIA " ESPIOLIADA " 


No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19;  confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica. ”.


Cuideu-vos molt, Madrid reconeixia 22.824.  víctimes de la Covid.19

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210315_cam_covid19.pdf

 

Catalunya des de l’inici de la pandèmia 21,033

 https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/


El "laissez faire, laissez passer" practicat des del nacionalsocialisme, ha situat el REINO DE ESPAÑA com a campió mundial indiscutible pel que fa al nombre de  víctimes


Els responsables de tantes morts no han pogut treure’n redit electoral almenys  de moment, confiem que  els madrilenys també recuperin el seny.  

Comentaris