ESGLÉSIA “ NOVA” DE CASTELLNOU DE BASSELLA. TENIU NOTICIA DE LA LLEI DE VEGUERIES QUE HAVIA DE DONAR RESPOSTA A LES NECESSITATS DELS QUE VIUEN – ENCARA – ALS PIRINEUS?.

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

El Jordi Vila Juncá m’enviava una fotografia d’un petit edifici religiós amb aquest comentari “esta enfront de la Clua , a l'altre costat del pantà”, recavava la col·laboració de tothom per saber-ne la concreta advocació i el terme municipal en que es troba, la comarca a desgrat de l’inefable Amadeu Gallart i Sort (La Seu d'Urgell, 1947) és per a mi, l’Urgell sobirà, oficialment ALT URGELL. ALTO URGELL quan era obligat enraonar “ en cristiano

 

La Maria-Lluïsa Ramos i Martínez, escrivia de Sant Simeó de Castellnou de Bassella, un únic document datat l’any 1076 testimonia l’existència de l’església de Castellnou de Bassella. Consta, segons l’esmentada escriptura, que els marmessors de Dalmau i Ermessenda donaren per manament d’aquests a Santa Maria de la Seu, un alou al terme de la Clua, exceptuant tanmateix la tasca de la collita, la qual l’havien deixat als clergues de Sancti Simeonis perquè preguessin per les seves ànimes.

 

El lloc de Castell nou de Basella restava inclòs segons el fogatjament efectuat vers l’any 1381, dins la vegueria de Cervera, i era possessió del bisbe d’Urgell.

 

L’edifici actual, refet, té un modern campanaret de torre.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/04/in-memoriam-de-castell-nou-de-bassella.html

Arreu de Catalunya deixem el mateix missatge,  allò que no us sapigueu contestar, quedarà sense resposta, dels que remenen es cireres – del color que siguin – no en feu confiança.

L’Alta Ribagorça, Alt Urgell, la Cerdanya,  els Pallars Jussà i el  Pallars Sobirà, tenen una problemàtica comú, que demana un tractament específic. Dissortadament, amb la mort  “ oficial “ del sàtrapa el 20 de novembre de 1975, no començava un trànsit a la democràcia, la “democraciola Plena” que substituïa la “democràcia Orgànica”, donava lloc al fenomen  del “ cafè para todos “  que establiria un sistema de “ regnes de taifes “  en els que s’establirien a cos de rei, els  Partits Polítics.

Això barrava el pas a donar resposta a les necessitats especifiques dels diferents territoris de Catalunya, i la promesa  Llei de Vegueries, quaranta cinc anys desprès de la mort del sàtrapa continuava sense desplegar-se. El resultat s’ha traduït en més despoblació, més manca de serveis a les zones pirinenques, i la constatació que el centralisme barceloní, es tant perniciós com el madrileny.

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT