Havíem tingut uns dues “mogudets” ens citaven per vacunar-nos a les 8,15, i les vacunes no arribaven fins passades les 10,00 del mati, vaig trobar a faltar empatia i humanitat, algunes de les persones tenien altres cites i compromisos – recordeu que amb l’excusa de la Covid.19, s'ha de demanar hora a TOTES les administracions -, tant li costava a la “funcionaria” dir-los que anessin a fer el que havien de fer, i que en acabar els intercalarien entre les persones que fessin cua per vacunar-se, oi?. Doncs no, no ho van fer.
Vivíem un episodi a urgències que sortosament va acabar bé, feien esperar
TRES HORES a una pacient de 88 anys que tenia la pressió arterial per damunt de
20,06.
I, per acabar-ho d’arrodonir-ho mitja Vila patia un tall d’aigua durant més de
18,00 hores, i ningú si més no es
disculpava, o fins anunciava que en el proper rebut es descomptarien aquestes
hores de NO SERVEI.
mesell | mesella. D’una insensibilitat absoluta. Que no se sent dels cops.
El meu sherpa, el Juan Navazo Montero, m’havia promès una sorpresa, per
esbargir-me una mica, i em conduïa per camins “secrets” fins a situar-me damunt del castell de
Centelles, dit també castell de Sant Esteve , i conegut també com a castell de
Sant Martí.
A la vista de les fotografies a fe Déu que és una bona sorpresa, oi?.
L’Enciclopèdia Catalana en diu ; Antic castell anomenat de Sant Esteve fins
al segle XIII (prengué el nom de la vila de Centelles, l’actual Sant Martí de
Centelles), actualment enrunat, a 855 metres d’altitud en un turó acinglat
(l’agulla de Sant Martí), damunt el pla de la Garga, dins el municipi de Sant
Martí de Centelles (Osona).
Fou el centre de la baronia de Centelles.
És esmentat ja el 898.
Una comunitat de preveres instal·lada a la seva església, dedicada a sant
Esteve, esdevingué priorat canonical (Santa Maria de Centelles) a la fi del segle.
XIII, fundat pels senyors de Centelles; a partir de la fi del segle XIV anà
decaient, fins a restar-ne solament el títol prioral.
Les edificacions actuals corresponen
en bona part al 1464, amb motiu de la projectada residència del rei-conestable
Pere IV.
El castell fou enderrocat per les forces de Felip V; l’església, romànica,
amb un absis rectangular, és obra del principi del segle XIV; la imatge
romànica, molt mutilada, de Santa Maria de Castell és venerada actualment a la
parròquia de Sant Martí de Centelles.
Sembla que aquest itinerari només s’explica de boca de sherpa a orella de
sherpa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació