CA L’AMELL DE CAMPDÀSENS. SITGES. EL GARRAF

El Juan Navazo Montero va treballar a les obres d’enginyeria que es duien a terme al Garraf en ocasió de la construcció de la C-32, dita també  el Corredor del Mediterrani, una autopista de peatge titularitat de la Generalitat de Catalunya i gestionada per Aucat (filial d'Abertis) que passa per una part de la costa catalana, concretament pel Baix Penedès, el Garraf, el Baix Llobregat, el Barcelonès i el Maresme.  Recordava avar arribat fins un nucli del que no recorda el nom, però que identifica amb les imatges com Ca l'Amell de la Muntanya

El Mapa de Patrimoni en diu :

https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamell-de-la-muntanya

La datació de la masia de Ca l'Amell de Campdàsens - històricament dita així perquè està al camí que mena  a aquest petit nucli d'hàbitat, on hi ha , una torre de defensa, un edifici de culte i diverses instal·lacions d'explotació agropecuària -  pot establir-se al voltant dels segles XV i XVI, mentre que la torre annexa podria tractar-se d'un element defensiu d'origen medieval (posterior al segle XIII) inclòs en el sistema de fortificacions de la Quadra de Campdàsens, juntament amb la torre de Can Planes

Les necessitats de defensa d'aquesta quadra queden justificades per la seva proximitat al mar, fet que condiciona l'establiment de punts estratègics de control i de guaita. Tal i com succeeix amb altres elements defensius d'aquesta zona, es fa difícil concretar si la construcció d'aquest element defensiu respon a una iniciativa senyorial o popular, per part de la comunitat pagesa que habitava la seva àrea circumdant.

 Pel que fa als propietaris de l'antiga masia, la família Amell, la seva possessió es remunta a l'any 1686, en què va ser adquirida per Joan Amell. Sembla versemblant deduir que en el darrer quart del segle XIX van promoure la construcció d'una nova residència, d'estil neoclàssic segons els gustos de l'època, on degueren instal·lar-se a partir de 1884.

L'apel·latiu de Ca l'Amell de la Muntanya es dóna per contraposició a Ca l'Amell del Pla, casa pairal situada a Sitges i seu de la nissaga Amell

https://patrimonicultural.diba.cat/element/campdasens

El topònim de Campdàsens, significa "camp d'ases" i es creu que fa referència als camps on pasturaven els ases o al lloc on s'enterraven els ases morts. Al segle XI, concretament l'any 1068, ja es troba la primera referència documental en la que figura el "castrum Campo de Asinos"; es tracta d'una carta d'encomanament a la castlania d'Eramprunyà a la qual pertanyia. Tanmateix, l'indret ja era conegut per ibers i romans i s'han localitzat restes materials datables en la tardorromanitat. L'any 1097 Gombau Ramon, fill de Ramon Isimbert, va donar el feu del castell de Campdàsens, juntament amb el d'Eramprunyà, al seu germà Guillem Ramon, qui a mitjans del segle XII (l'any 1143 o 1154, segons les fonts consultades) ho va deixar en herència al seu fill Pere. Posteriorment, part del territori del castell es va separar com a donació al monestir de Sant Vicenç de Garraf, essent aquest el nucli que generaria en el futur la formació del castell i la quadra de Garraf i del seu terme. La resta del territori va passar a ser propietat reial i des de finals del segle XIII va tenir diversos feudataris. Així, l'any 1299 el rei Jaume II va demanar a Bernat de Centelles el reconeixement de domini sobre el castell de Campdàsens. Uns anys més tard, el 1306, el propi Bernat de Centelles tenia el castell infeudat a Bernat de Fonollar qui, el 1326, el va cedir a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. Segons altres notícies, l'any 1382 el castell encara hauria estat concedit a Bernat de Fortia per part del rei Pere III. El cert és que la Pia Almoina va mantenir la senyoria sobre les terres de Garraf, Sitges i Campdàsens fins a les desamortitzacions del segle XIX. Al marge de les notícies històriques documentals, la torre de defensa que se situa a l'indret de Campdàsens pot datar-se al segle XIII; seria, per tant, anterior a la de Ca l'Amell i Can Planes, tot i formar part del mateix sistema defensiu. M. Muntaner menciona una església del segle XIV de la qual no queden restes. L'edifici de culte existent en l'actualitat va ser construït el 1853 i restaurat el 1899. Segons la documentació conservada, fins al segle XV el lloc de Campdàsens estava habitat per quinze famílies i va perdurar fins a la plaga de la fil·loxera del segle XIX. El final d'aquest hàbitat va venir determinat per la crisi agrària general de la zona i per l'explotació de les primeres pedreres. La festa major del lloc és el primer diumenge de juliol, quan se celebra la festa de la Sang de Crist, amb ball i missa.

Al Garraf, i a Sitges hi ha molt a veure/viure.