El dilluns 17.05.2021 en companyia del Pere Albert Carreño, que exercia com
a fotògraf i el Juan Navazo Montero, fèiem un tomb per la comarca del
Moianès, Sant Andreu de Castellcir, el Castell de Castellcir o de la Popa, Santa
Coloma Sasserra i el Roure del Giol, la balma troglodítica de Sant Quirze de
Safaja, dinàvem a la Fonda d’aquesta població, i en acabar feien una passejada
pel Parc de l’Aigua, i pel nucli antic, on no podíem retre homenatge al Màrius
Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 – Sant Quirze Safaja, Moianès, 29
de desembre de 1942) perquè com és mal costum el cementiri i l'església estaven tancats,
en el camí de tornada faríem encara una
darrera parada a Sant Julià d’Uixols, al terme de Castellterçol.
L'església parroquial de Sant Quirze Safaja es troba situada a l'extrem del
carrer principal del nucli antic de Sant Quirze Safaja.
L'església és un edifici de planta irregular formada per tres naus.
L'actual planta és el resultat de les diverses modificacions i ampliacions
que s'ha dut a terme al llarg dels anys, modificant la planta original d'una
sola nau amb absis semicircular amb una planta de tres naus. De l'església
primigènia, del segle XI, es conserva l'absis semicircular amb volta de quart
d'esfera. L'exterior conserva la decoració d'estil llombard format per cinc
compartiments de dues arcuacions cegues separades per lesenes i sòcol i on s'hi
obren tres finestres de doble esqueixada. Damunt les arcuacions hi ha una
petita cornisa que corona l'absis. Actualment, sobre aquesta cornisa a mitjans
del segle XVII s'hi va construir un mur que va malmetre la coberta original per
tal d'encabir-hi un retaule d'estil barroc, actualment desaparegut. La nau
central presenta una coberta en volta de canó reforçada amb arcs torals i amb
una decoració simulant els nervis i la zona del presbiteri està coberta en volta
d'aresta que s'annexa a l'absis semicircular d'època romànica. Les naus
laterals són una mica més baixes i estan dividides en dos sectors coberts amb
volta de creueria i separades per pilars de pedra de la nau central. A la nau
lateral esquerra, a l'extrem de ponent, hi ha l'espai del baptisteri, amb una
doble pica i tancat amb una porta metàl·lica. A l'extrem de llevant hi ha la
capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, amb un petit alta amb la imatge de
la Mare de Déu del Roser, datada del segle XV i emmarcada amb una sanefa
ceràmica. Aquesta capella fou edificada entre els anys 1590 i 1610 i a la clau
de la volta s'hi esculpí la imatge de la Mare de Déu del Roser. A la part
posterior de la capella hi ha el campanar. El campanar fou construït entre els
anys 1670 i 1677 per Joan Bonefacia. Es tracta d'una construcció tipus torre de
planta octogonal que s'alça sobre una base de planta quadrada coronat per un
terrat amb balustrada als pinacles finalitzats amb una esfera sobre els pilars.
Consta de tres plantes que es comuniquen mitjançant una escala de cargol. En
destaca el tercer pis, on hi ha les campanes i on s'hi obren quatre finestres
d'arc de mig punt que corresponen als quatre punts cardinals i entre aquestes
quatre petites finestres més també d'arc de mig punt. La nau lateral dreta,
enfront la capella de la Mare de Déu del Roser i pocs anys després de la
construcció de dita capella, es va edificar la capella de Sant Isidre que dona
accés a la capella Santíssima. En aquest cas, igual que succeeix a la capella
de la Mare de Déu del Roser, a la clau de volta de la coberta de la capella hi
ha esculpida la imatge de Sant Isidre. A causa de l'allargament de les capelles
laterals, entre els anys 1762 – 1764, es van eliminar els murs laterals de la
nau central per una doble arcada amb pilar centrals de secció quadrada i amb
semi-pilars els extrems. A mitjan del segle XIX es va construir la capella del
Santíssim, situada a l'extrem de llevant de la nau lateral dreta. Es tracta
d'un cos de planta rectangular amb la coberta amb volta de canó i amb un altar
al fons. Al mur de tramuntana s'hi ha un relleu de la Pietat de l'escultor Frederic
Marès i Deulovol (Portbou, 18 de setembre de 1893 – Barcelona, 16 d'agost de
1991) i per la paret de migjorn s'accedeix a la sagristia. La façana principal,
orientada a ponent i d'estil renaixentista, té un portal flanquejat per
pilastres decorades amb relleu i adossats als muntants, un frontó triangular
amb tres pinacles d'esfera adossades al mur i situats damunt els tres angles.
L'interior està decorat amb motius florals i geomètrics i a la llinda de la
porta hi ha gravat l'any 1640. Damunt la portalada hi ha un òcul amb un
vitrall. La portalada es troba situada dins un patí tancat pavimentat amb
lloses i amb pedres reaprofitades, entre els quals hi ha dues lloses
il·legibles que formaven part d'una làpida i base de premsa de molí.
L'accés al patí és per un portal de llinda de pedra amb un escut amb la
imatge d'un calze gravat i l'any 1642.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació