El Marcel ‘li Puigdellivol Prat pública imatges antigues del Refugi deTucarroya, un refugi no guardat d'alta muntanya al terme municipal de Bielsa a
2.666 metres d'altitud.
Fou construït pel Club Alpí Francés
de Lourdes l’any 1890, essent el refugi
més antic del Pirineu, restaurat l’any 1999, marca la línia fronterera amb
França.
Es tracta de dos barracons units d'uns 30 m2 útils, a l'interior disposa de
dues taules i bancs de fusta, llar de llenya, extintor i ràdio socors, així com
lliteres amb mantes.
Té una capacitat per a 12-15 persones en lliteres i disposa de menjador.
Fou construït just en el pas estret
de la Forqueta de Tuca Roia, entre el Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut i el
Parc Nacional dels Pirineus, al costat de l'Ibón de Marboré.[
Una de les vies d'accés des de la vessant francesa és des de l'embassament
de Gloriettes, a la carretera cap al Circ de Troumouse, Per la vessant
aragonesa l'accés és a través del Circ de Pineta, fins al Balcó de Pineta,
vorejant l'ibón de Marboré i per un corredor pedregós s'arriba al refugi.
http://www.paisajesdeordesa.com/2012/06/refugio-de-tucarroya.html
http://vivirmontanas.blogspot.com/2015/03/tucarroya.html
La paremiològica catalana recull una frase “passar-se l'arròs” , que de
forma quasi gràfic, en ve a dir que alguns- jo segur – ja no tenim edat per
segons que, i malgrat això però, indrets
com el Refugi de Tucarroya ens continuen
fascinant, oi Marcel·li ?.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació