Anàvem de tornada el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio
Mora Vergés, havíem visitat el runam esfereïdor de la capella del Sagrat Cor dela LLobeta, i decidia arribar-nos fins a Sant Salvador de l’Avençó, per tal que
no fos aquella imatge d’abandó i incúria, la que s’endeguessin d’Aiguafreda.
L’Avencó és el nom d’un riu i d’una vall que fa de límit entre els
municipis d’Aiguafreda i de Tagamanent. El 898 tenia el nom d’Avencó una vil·la
o vilar rural sotmès a l’església de Sant Martí d’Aiguafreda o del Congost.
La capella existia l’any 1154, quan “l’ecclesia Sancti Salvatori” és
esmentada en una delimitació de masos situats al seu rodal.
De nou és mencionada el 1272 i molt sovint en els testaments del 1309 en
endavant.
L’edifici ha sofert poques
transformacions.
Els visitadors canònics del 1686 i el 1701 manaren arrebossar i
emblanquinar l’interior i altres disposicions que no afectaren l’estructura de
l’edificació.
Aiguafreda hi anava en processó els dos primers dies de lletanies i el 6
d’agost, dia de la Transfiguració, festa patronal de la capella.
En els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats
pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, va
patir danys, no fou restaurada i oberta al culte fins l’any 1967.
El seu redós s’ha omplert de cases i de xalets d’estiueig i per això sovint
s’hi celebra el culte durant els mesos d’estiu
Es descriu com ; edifici d’una nau,
capçada a llevant per un absis rectangular i coberta amb voltes de canó força
apuntades, sense altre element arquitectònic destacable que les dues finestres
absidals i la de la façana de ponent damunt la portalada, que es va construir
posteriorment. Hi ha senyals de la primitiva entrada, un arc adovellat que
queda a la façana de migjorn. També sembla de l’edifici primitiu el campanar de
cadireta a la façana de ponent, tot i que la coberta fou refeta. Cal remarcar
el ràfec amb motllura senzilla que recorre la nau principal. La finestra de
doble esqueixada de la façana de ponent queda lleugerament descentrada, com
també el campanar de cadireta. Les dues finestres absidals restants,
construïdes amb tres peces cada una, són idèntiques vistes des de l’exterior,
tot i que una està mig tapada i l’altra és d’esqueixada simple.
Fotografia. Pere Albert Carreño.
Fotografia. Jordi Contijoch Boada
L’aparell de carreus grossos de roca arenisca vermellosa fa que hom pugui
situar-ne la construcció dins el segle XII. La coberta és de teula ceràmica.
Els paraments interiors deixen a la vista l’aparell i, com s’ha dit, els
senyals de la portalada adovellada de migjorn, que resta tapada. El campanar es
manté en bon estat de conservació
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació