Hi havia estudis i projectes molt elaborats ja en els primers decennis del segle XX, que topaven
amb els interessos de les grans hidroelèctriques, i més tard amb el pecat
original de haver estat elaborades abans de la dictadura, i topar amb els
interessos espuris dels oligopolis que havien “ finançat” l’alçament armat.
Les centrals elèctriques de biomassa tornarien a ser arraconades per les forces
polítiques que recollien l’herència de la dictadura, i que insistien en desertitzar el món rural, prioritzant un turisme de toreros i manolas,
que empobriria a les classes treballadores.
L’escalfament global obligava a treure del calaix aquells estudis i
projectes que portaven més de 100 anys
amagats.
Dissortadament, com deia sempre l’Ermessenda de Valrà, no és cert allò de “
més val tard que mai”, oi?
Repassava els noms dels responsables polítics que s‘havien oposat a la
posada en marxa d’aquesta alternativa energètica, afavorint l’energia nuclear,
el gas,....
Que la maledicció de Déu caigui sobre ells i les seves famílies.
http://territori.scot.cat/cat/notices/2011/01/centrals_de_biomassa_a_catalunya_2817.php
https://elperiodicodelaenergia.com/las-10-mayores-plantas-de-biomasa-del-mundo/
Seinäjoki. 125 MW. Finlandia
Ah!, aquesta alternativa comportava
alhora un fort reequilibri territorial, amb la creació de molts llocs de
treball.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació