IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT ANTONI ABAT DE LA CASA GRAMUNT. CASTELLBÒ. MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS.

  

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió , m’enviava imatges de la Casa Gramunt ,  i de la seva capella advocada a Sant Antoni Abat – quina imatge no es trobava a la capella, però havia retratat fa anys el Jordi Contijoch Boada  - al nucli de Castellbò, al terme municipal de Monferrer i Castellbò a la comarca de l’Urgell sobirà.

 

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=38274

L’Eladi Duch Mosteiro , reconegut pintor (Terrassa, Vallès Occidental, 1931 + Navarcles , el Bages, 2020 ) va viure fins al 1993 a la Casa Gramunt

https://www.viurealspirineus.cat/articulo/cultura/mor-pintor-i-muralista-eladi-duch/20200323121500018032.html

Patrimoni Gencat en fa una descripció quasi telegràfica; petita capella entre mitgeres amb la façana del mur arrebossada i els interiors emblanquinats.

L'edifici es cobreix amb una teulada de pissarra a doble vessant perpendicular a la façana.

L'aparell constructiu és pedra de la zona sense desbastar.

 

L'interior és un espai rectangular amb dues finestres darrere l'altar.

No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.