En Lluc agafa l'escopeta d'amagat de la seva mare. No vol que el vegi. A
ella no li agrada que vagi per aquests mons de Déu amb armes a la mà. El pare i
el germà bé van a caçar perquè ell no?, es diu
En Lluc a conseqüència d'una infermetat infantil agafada a deshora quan la
seva mare l’esperava a ell, és una mica endarrerit, només una mica, i ell ni se’n
dóna compte, pensa que el tenen molt consentit per ser el petit.
Ell sap que prop de la balma de la font gran hi solen haver conills i també
algun esquirol. Si en pogués matar algun la mare li faria aquell arròs tan bo!.
Ja li diu el pare que ara no és temps de caça, mes ell s'ha entestat a
sorprendre a tots amb una bona cacera.
De cop i volta sent una remor. Ostres es diu, el jeep de la Guàrdia Civil
!, quina mala sort m'amagaré sota la balma i no em veuran, als
"civils" no els agraden els caçadors ja ho sap. I dit i fet. Es fica
sota la balma.
Els "civils" que havien sentit un tret més o menys on es troba el
pobre Lluc , baixa'n del cotxe i s'apropen per damunt de la balma i criden.
Hay alguien aqui ?
En Lluc esporuguit sols els respon.
No nadie, molt fluixet.
Ara el pare l’ha castigat per agafar l'escopeta i per la pèrdua de la
mateixa , que la tenen requisada els "civils" que han acompanyat al
seu fill a casa.
En Lluc una mica trist li diu; mira pare que jo he dit que no hi havia
ningú, i perquè ho entenguessin ho he dit en castellà.
El pare mou tristament el cap i diu, au va passa cap a dinar!!!!.
I es diu de on no ni hi ha no en pot rajar, oi?
Montserrat Vilaró Berenguer.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació