LA FELICITAT DE LA PEDRA

 

Aquest dissabte he fet una passejada per la Prehistòria. He visitat la Cova de Font Major i el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades. M’ha sobtat la importància de la pedra per aquella gent. Una bona pedra era un ganivet, punta de llança o fletxa per poder aconseguí menjar. La vida en aquella època era més austera. La gent moria sense haver vist mai el mar. No tenien vacances, ni caps de setmana, ni totes les coses que a nosaltres no ens acaben de fer feliços. Ells eren feliços amb una bona pedra. Crec que alguna cosa hem perdut en el camí. Hauríem de fer una revisió de a que li donem importància?

Cita d’en Svileta de Tessàlia: la felicitat més real és quan donés solució a una necessitat vital. La més irreal és quan aconsegueixes un luxe superficial.

Francesc Estival