CASA HUMET - CASA SOSTRES. EL SABADELL QUE DESAPAREIX

 

La necessitat em portava , un dia més, fins a Sabadell, per recuperar-me dels efectes de la terrible caiguda que patia el dia 9.07.2021 ,  em calien els serveis dels fisioterapeutes.

 

I val a dir que espero que la Seguretat Social, autoritzi més sessions, perquè les seqüeles evolucionen lentament.

 

Està clar però, que “la cabra sempre tira a la muntanya”, i amb el mòbil – encara no puc manipular la càmera fotogràfica - , retratava  l’edifici de la Via de Massagué nº29, cantonada amb el carrer de l’Escola Pia, obra de l’any 1882 de  Rafael Estany i Casals, m.o.

Habitatge cantoner, de dos cossos, format per planta baixa, dos pisos i golfes. Està situat a l'extrem de l'eixample dels Escolapis. La seva estructura denota un disseny típic dels mestres d'obres, destacant la distribució simètrica de la façana.

 

La façana presenta una ornamentació realitzada a partir de l'estuc, dibuixant grans carreus que marquen grans línies horitzontals que contraresten la verticalitat de l'edifici. Unes petites cornises tradueixen a la façana l'alçada dels pisos. Les obertures estan emmarcades amb unes senzilles motllures. Destaca l'ornamentació del primer pis, tractat com a planta noble on les llindes presenten una decoració amb petits frontons. Les finestres estan tractades com una única i gran balconada. L'acabament de la façana mostra un ràfec amb certa volada a partir de la utilització d'una cornisa sustentada per mènsules. Destaca el treball de ferro forjat amb una decoració de tipus geomètric.

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/200-A.htm

https://www.idealista.com/maps/sabadell-barcelona/calle-via-de-massague/29/

https://www.diaridesabadell.com/2021/02/17/un-nou-bloc-de-pisos-saixecara-a-la-via-massague/

M’arribava una noticia tristíssima,  i alhora, profundament negativa tant per a la persona que n’ha estat víctima, com pel Servei de Traumatologia del Consorci del Park Tauli

 

Una persona de Castellar del Vallès patia una caiguda, i el portaven a Urgències del Taulí, allà li deien que tenia un esquinç.  l'estripada, distensió o estirament excessiu d'un lligament - banda resistent de teixit elàstic que uneix els extrems ossis d'una articulació – al peu.  La radiografia no confirmava aquesta diagnòstic, perquè hi havia molta inflamació.  La feien marxar a casa, sense cap tractament rehabilitador.

 

Sessions de fisioteràpia privades, no aconseguien trobar millora, i per insistència dels seus amics, demanava  visita al seu metge de capçalera – cosa de llarga tramitació, en aquest context en que s’està desmuntant la Sanitat Pública - , i finalment el radiòleg de Sant Felix, confirmava que el peroné estava trencat.

 

Avui, li deien al Taulí que ja no es podia fer res, té més de 65 anys, i que el dolor anirà marxant.

 

Ella no té intenció de presentar denuncia contra el Consorci Hospitalari del Parc Taulí. Està clar però, que si més no, aquesta informació es pot considerar una “notitia criminis” que hauria de donar lloc a l’actuació d’ofici de les autoritats policials i/o judicials.

 

Si més no, el cas es podria presentar al Premi Josef Mengele, oi?.

 

 

Com deia una avia quan li preguntaven com es trobava, de cada vez, peor.