CASA PONSA. SABADELL

 

La necessitat em portava fins a Sabadell, per recuperar-me dels efectes de la terrible caiguda que patia el dia 9.07.2021 ,  em calien els serveis dels fisioterapeutes.

 

Està clar però, que “la cabra sempre tira a la muntanya”, i amb el mòbil – encara no puc manipular la càmera fotogràfica, retratava la Casa Ponsa al carrer de la Indústria, 32.

Llegia que el casal feia  construir l'any 1891  el fabricant i comerciant Francesc de Paula Ponsà i Cantí (Sant Andreu de Palomar, 1850 - Puigcerdà, 1901), a l‘arquitecte Gabriel Borrell i Cardona (Sabadell, 23 de novembre de 1862 - Barcelona, 6 d'octubre de 1944)

 

L’any  1901, quan Ponsà es va morir, la família s'establí al poble de Sarrià i deixà la residència sabadellenca com a casa d'estiueig i com a seu de la Banca Ponsà i Valls (fins que va fer fallida l'any 1920).

Avui, llevat de la façana i dels sostres pintats, no queden més elements de la casa originària. No hi ha, per exemple, les pintures d'Antoni Estruc  Bros (Sabadell, 17 d'abril de 1873 - Buenos Aires, 16 de setembre de 1957) –artista protegit de la família Ponsà– que decoraven l'escala principal de l'edifici o bé el magnífic pati que envoltava bona part de la finca dibuixant una L.

El 13 d'agost de 1936, el Ple de l'Ajuntament acordà de confiscar la casa Ponsà. Durant els tres anys següents, l'edifici es destinà a diversos usos. En primer lloc, allotjà l'Escola de Formació de la Llar. Més tard, a partir de desembre del 1937, fou habilitada com a hospital militar. Finalment, es va fer servir com a jutjat i presó militars.

Amb la victòria dels sediciosos feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, la casa tornà a mans de la família Ponsà, que la llogà a diverses raons socials per tal d'hostatjar-hi les seves empreses (cal Casas i cal Monràs).

 

El 1980 l'Ajuntament comprà la casa –de 2.000 m²– per allotjar-hi l'arxiu municipal.

Les darreres intervencions sobre l'edifici i les instal·lacions es van produir entre els anys 2000 i 2006, en què es van restaurar part dels sostres pintats, es van decapar i recuperar totes les fusteries exteriors, es van pintar les dependències i també es va canviar tota la il·luminació interior.

Sabadell en aquella època “capitalejava” , avui que és co-capital juntament amb Terrassa, “ suburbialitza “ , també us ho sembla a vosaltres?.