ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE BASTANIST . MONTELLA I MARTINET. LA CERDANYA JUSSANA. LA VEGUERIA “ IN PECTORE “ - FINS QUAN SENYOR ? - DELS PIRINEUS
El mestre Enric Sànchez-Cid , em deixava un comentari a la publicació de :
No massa lluny de Bellver, en direcció a la Seu d’Urgell, queda Martinet.
Sortint de la població, a l’esquerra, s'agafa la ctra. a Montellà, però en
arribar a una cruïlla cal deixar-la i seguir per la dreta. També es deixen les
pistes a Beixer i a Estana, a la dreta.
Es passa pel Molí de Bramasac, a Víllec (4 km.), que fou construït el 1700 i deixà de funcionar el 1931. Més tard el feren reconstruí la família Pal-Boix per en Joan Genis Viladonmat, de 90 anys, conegut per Joan Carreter, de Martinet. A 3 km. més enllà, s'arriba al Santuari de la Mare de Déu de Bastanist. Més amunt hi ha el Refugi d’Aguiló: per aquest indret hi passa l’itinerari 17 Martinet-Bastanist-Martinet, fita 7.
El Santuari està situat en un antic lloc de passatge entre la Cerdanya i Gósol a uns 1200 m. d’altitud. Deuria tractar-se d'un annexa a un hospital o hospici, per la seva ubicació vora una collada.
Fotografia. Marcel·lí
Gausachs i Gausachs (1891-1931
Fou saquejada pels francesos el
1790 i el 1808. Al seu costat s’aixeca, actualment, la Casa de Colònies i el
Refugi Josep Planas. En el primer diumenge de maig té lloc un aplec on es
reuneixen la gent de la comarca per la gran devoció a la Mare de Déu de
Bastanist.
L’actual església està molt restaurada tant en el segle XVIII com en el
1949, quan es va descobrir la part romànica. Del segle XI es conserva el mur de
tramuntana i l’absis que no es veu des de l’exterior. La porta s’obre a ponent,
dovellada, i a la dovella clau hi ha una creu impresa, que la gent de l’indret
diu que podia ser una mostra del pas dels Templers, però no hi ha constància
documental. Edifici d’una sola nau rectangular, amb dues finestres en el mur
nord i torre campanar emmerletada amb finestres a cada vent.
La primitiva imatge de la Mare de Déu va desaparèixer en el 1936. Estava
assentava en un setial de 4 columnes de secció cilíndrica ornats amb motllures.
Bruna de carnadures. La cara es allargada i de mirada fixa. La mà dreta
reposava sobre la cama i la posició dels dits estaven per mantenir un cilindre
o similar. La mà esquerra aguantava al Nen a nivell del seu braç dret. La
túnica, amb tres plecs harmoniosos que només deixaven veure la punta de les
sabates i el mantell que li feia de vel en forma de caputxa i se li encreuava
davant del pit. Corona bonica ornamentada amb fulles.
L'Infant era assegut al mig de la falda i portava, també, corona. Vestit
amb túnica i mantell, que deixava caure sobre l’espatlla esquerra en forma de
toga. Amb la mà dreta beneïa i amb l’esquerra aguantava un llibre tancat
recolzat sobre la cama. Data de la talla primitiva: a la meitat del segle XII.
La invenció de la imatge va tenir lloc en el s. XVII quan un bou va indicar
al pastor de Cal Pallarès de Vilec l'amagatall al peu d'un boix.
Els artesans de la fusta, que fan
estris de cuina, consideren que els boixos de la rodalia de Bastanist són els
millors.
http://janonomar.blogspot.com/2019/04/llegendes-del-santuari-de-la-mare-de.html
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/07/santuari-de-mare-de-deu-de-bastanist.html
https://algunsgoigs.blogspot.com/search/label/Bastanist%20%28de%20Bastanist%29
Enric Sànchez-Cid.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació