El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de l’Església de Dorres, que
en l’actualitat , juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les
Escaldes, Bolquera, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià,
la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè,
Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de
l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador,
Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de
Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles,
Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró,
Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer,
Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels
Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del
Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou
agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de
les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.
La Rosa Maria Asensi i Estruch , el Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919
— Montpeller, 20 d'agost del 1992 ), l’Enric Ventosa i Serra , el Llibert Claver i Salvat , el Joan Cruanyes i Ràfols i l’ Enric Romea i Rosas, escriuen a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0712401.xml
En relació l’església de Dorres,
advocada a sant Joan Evangelista, que a
causa dels desperfectes soferts al llarg dels anys i les modificacions
introduïdes per adaptar-la a la conveniència i el gust de les diverses èpoques,
aquesta església ha tingut moltes intervencions que n’han alterat força
l’estructura primitiva, d’una nau capçada a llevant per un absis semicircular.
La fàbrica original, datable al segle XII, és visible en part de la capçalera i
al frontispici. Les parets laterals o bé han estat en gran part eliminades pels
arcs que comuniquen la nau amb les capelles laterals o són reconstruïdes.
L’aparell original és de filades horitzontals bastant desiguals, amb carreus de
pedra escalabornada amb un lleuger escairat.
Tant l’absis com la nau tenen la volta apuntada i carreguen directament a
les parets sense cornisa d’imposta.
L’absis és desfigurat per una gran finestra rectangular amb un ull de bou
el·líptic a sobre, a més d’unes filades de carreus grans dalt de tot.
El campanar és de paret, amb dos buits inferiors per a les campanes,
coronats per arcs de mig punt. La part superior del campanar d’espadanya ha
estat completament modificada i en comptes d’un buit més petit, centrat sobre
els dos inferiors, hi ha un tall que ha permès instal·lar dues campanes petites
sobreposades, amb la qual cosa tot el conjunt assoleix una alçada insòlita.
Darrere d’aquesta paret s’amaga un cos afegit per a la maquinària del campanar.
Dos grans aljubs a ponent i un altre entre la porta d’entrada i l’angle
sud-oest acaben de modificar l’aspecte exterior d’aquest edifici. Les finestres
tampoc no són les originals o bé han estat molt alterades. En una capella del
costat de migdia és venerada la Mare de Déu de Bell-lloc, que va ser traslladada
a aquesta parròquia en deixar-se sense culte el santuari de Bell-lloc durant
l’època de la Revolució Francesa.
L’Emmanuel Jean-Michel Frédéric Macron ( Amiens, 21 de desembre de 1977), reconeixia els crims de França, duts a
terme contra les persones que reivindicaven la
independència d’ Argèlia.
Els crims contra els catalans duts a terme d’ençà de l’infame tracta dels
Pirineus, encara no han estat reconeguts, intuïm que això no es donarà MAI al
REINO DE ESPAÑA – no son bona gent – i se’ns fa difícil entendre com encara no
ho ha fet la República que reivindica “Liberté,
égalité, fraternité” com els seus fonaments.
Que la maledicció del Déu, caigui damunt dels que provocaven sofriment als
catalans, i sobre els seus descendents.
Amén !
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació