L’EDIFICI DEL RESTAURANT SUÍS, AL NUMERO 40 DEL CARRER DE L’ESTACIÓ DE SABADELL, PODRIA SER OBRA DE L’ARQUITECTE EMILI SALA CORTÉS?.

La necessitat em portava fins a Sabadell, per recuperar-me dels efectes de la terrible caiguda que patia el dia 9.07.2021 ,  em calien els serveis dels fisioterapeutes.

 

Està clar però, que “la cabra sempre tira a la muntanya”, i amb el mòbil – encara no puc manipular la càmera fotogràfica - , retratava la façana del Restaurant Suís al número 40 del carrer de l’Estació.

 

Llegia que Narcís Nonell i Sala (Sabadell, 1842 - 20 de març de 1915) el primer enginyer industrial que hi hagué a Sabadell – del que ens agradarà rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com ) , apareix com autor l’any 1881,  de l’edifici  de número 40 al carrer de l’Estació de Sabadell, que havia estat : DESPATX SOLÉ - CASA JOAN  FOLCH, i que aixopluga avui  el restaurant Suís, sota la direcció del JosepForrellat,

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/160-A.htm

Patrimoni Gencat l’identifica com TELEVISIÓ DE SABADELL –la Generalitat de Barcelona hauria d’anar actualitzant les dades del patrimoni immoble, oi?. - , i n’adjudica  l’autoria a l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951). Està clar que malgrat la gran intel·ligència de Jeroni Martorell i Terrats, adjudicar-li una obra a la tendra edat de 5 anys es excessiu, oi?

Quan a la descripció, força interessant diu ; edifici de decoració senzilla en la que participen elements ornamentals classicistes. Segueix un prototipus similar als casals dels mestres d'obra.

La façana presenta una distribució simètrica centrada per la porta d'entrada. A la planta baixa hi ha portes i finestres amb decorat que es caracteritza per la presència de relleu al brancal i a la llinda. Per damunt de la llinda hi ha mènsules que suporten el balcó del pis superior, amb un nombre de cinc finestres amb una decoració en estuc a la zona de la llinda que està també sobremuntada per un petit ràfec amb motllures. L'acabament de la façana mostra el mateix recurs de mènsules com a element sustentat del ràfec.

Advertia les “ margarides “  de l’ EmiliSala i Cortés (Barcelona, 22 de febrer de 1841 - la Garriga, 7 de juny de 1920), que havia estat mestre d’obres, i posteriorment arquitecte  en la primera promoció de  l’escola d’arquitectura de Barcelona.

l’ Emili Sala i Cortés va ser l’arquitecte dels Tolrà, i atenen els seus encàrrecs va aixecar alguns edificis notables a Castellar del Vallès, Cabrils i Barcelona.

La meva hipòtesis és que l’edifici molt anterior a l’Hotel homònim aixecatal costat, és el resultat de  la col·laboració dels dos Sala, l’enginyer i el mestre d’obres/ arquitecte. Si teniu elements probatoris que ho confirmin o deneguin, sou pregats de fer-nos-els arribar a l’email castellardiari@gmail.com i ho publicarem.  Rectificar és de catalans, com bé sabeu.