EL PASSAT NO ES POT CANVIAR

 

El Frederic recordava molt bé l’època en que els grisos entraven als autobusos , que aleshores tenien cobrador i xofer,  per la porta del xofer.

No li queien bé, ni ells, ni les seves famílies, que gaudien de més i millors recursos que la resta dels ciutadans.

Tampoc, i pel mateix motiu, li agradaven els membres de la Benemèrita.

D’aquests darrers però, concretament d’una parella, en va desenvolupar un odi terrible, en ocasió d’una pallissa que li donaven a un dels seus amics – li direm Tomàs - , al que trobaven collint fruites en un hort de Sant Quirze del Vallès.

Els anys es va anar succeint, el seu amic, no es va poder recuperar mai , i coixejava de forma manifesta, malgrat això, va aconseguir no viure amargat, i acabaria casant-se i formant una família.  El Frederic però, només pensava en venjar-se d’aquella parella, i els anava seguint en les seves destinacions, cercant l’ocasió per a fer-ho.

Els dos van passar a segona activitat, i feien de guàrdies d’una extensa propietat.

Finalment es van jubilar i es quedaven a viure a Sant Quirze del Vallès.

El Frederic, va tenir un anys de molta activitat, havia acabat la carrera de dret, i exercia com advocat d’Ofici. Va tenir ocasió de comprovar com malgrat els canvis legals, els encarregats d’aplicar la llei, continuaven essent els mateixos,  la lletra de la llei deia una cosa, i costava Déu i ajuda, fer-ho complir, aviat el van assenyalar, com un “rojo”.

Quasi no li quedava cap cabell blanc al cap, quan va decidir, reprendre la seva venjança.

Un dels membres de la parella estava en una residència, i l’altre amb força limitacions físiques, vivia amb una de les seves filles.

Als voltants de nadal, li explicaven que ambdós patien malalties severes.

El Frederic va entendre que s’estava complint allò que es recull a la Carta als Romans , "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor." , atenen a la recomanació que deia , No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps.

La vida del Frederic havia estat una lluita – en solitari  - contra la injustícia, i ja a les portes de la jubilació, s’adonava que la seva havia estat una lluita força estèril.

Únicament el consol de l’amistat amb el Tomàs i la seva família, i molt concretament la del seu fillol Frederic, atenuaven la seva decepció infinita.

El Senyor s’havia encarregat d’aquella parella, els malfactors però, dóna la sensació que continuen guanyant, oi?.

El passat no es pot canviar.