ESGLÉSIA D'URTX, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS, EN SABIEU ALGUNA COSA DE L’EXISTÈNCIA D’UNA MAREDEDÉU D’AQUESTA ESGLÉSIA?. FONTANALS DE CERDANYA. LA VEGUERIA “ IN PECTORE”

La Rosa Maria Asensi i Estruch , el Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) i l’ Enric Ventosa i Serra, escriuen de l’Església Parroquial d’Urtx, advocada a Sant Marti de Tours, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0723501.xml

Església d’una nau capçada per un absis que ha estat molt modificada. La planta de la nau és un trapezi amb les parets laterals paral·leles i el frontispici esbiaixat.

L’absis és semicircular, sense finestres, i fa l’efecte que ha estat reconstruït.

La fàbrica dels murs és rústega, de pedres esquistoses, de tons foscos.

El frontispici sobrepassa uns 70 cm la coberta de la nau i la part central queda amagada per una torre campanar relativament moderna edificada davant seu.

La part oest de la paret meridional es veu bastant sencera i té una finestra paredada i sense l’arc, que podria ser original. Una capella adossada en aquest costat trenca la continuïtat de la paret.

La paret nord està molt masegada, ja que s’hi adossà la casa rectoral, enderrocada fa uns anys, i que després es reféu.

A la part baixa del frontal del campanar hi ha una porta granítica de dos arcs en disminució, amb l’aresta de l’arc davanter aixamfranada en forma de cavet i uns relleus en el xamfrà. L’aresta de l’arcada interior té forma de bordó. Aquesta devia ser la portada primitiva, transportada aquí en construir el campanar.

Sant Martí d’Urtx és una de les nombroses esglésies fruit de l’activitat constructora del segle XI

Fotografia de Bosom i Isern, Sebastià / Paquita Giraud i Co. 1984. Vista de l'edifici.

Té un campanar modernista datat l’any 1897, del que ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email castellardiari@gmail.com , Calixte Freixa i Pla (Berga, 1843 - Llívia, 24 de febrer de 1920), mestres d’obres i encarregat d’aquesta matèria en l’àmbit de la diòcesis d’Urgell, malgrat no constar en la relació – minsa – dels seus treballs, en tñe força números, quan a la descripció llegia ; planta rectangular (4'41 x 3'80 m). Està coronat per una cornisa angular damunt caps de biga en cada mur i per una agulla piramidal de pissarra negra amb les careneres clares. Els seus murs són de paredat de materials negrosos i tenen les cantoneres de maó rogenc

Enlloc trobava referència de l’existència d’una Marededéu d’Urtx, que s’esmenta com a desapareguda a: