Jordi Pujiula i Ribera (Olot, 1947-2011), escrivia a :
L’orde dels frares caputxins s’instal·là a Olot, a petició del govern de la
ciutat, a partir de 1627, que és quan es féu l’acte de fundació i es posà la
primera pedra de l’església.
Aquest primer convent, situat en el lloc que avui és la plaça Clarà,
funcionà fins al 1835, una de les dates cícliques del mal temps per als
religiosos, quan la comunitat fou exclaustrada i l’església i el convent
quedaren abandonats.
Uns edificis que, per trobar-se fora dels murs de la ciutat, foren baluards
cobejats i centre de fortes lluites durant la primera carlinada; fins al 1850, quan
les restes d’aquell primer convent de caputxins foren venudes per l’estat i ben
aviat començà allà mateix la urbanització del que seria el Camp de Mart,
precedent de l’actual parc.
L’any 1884, les autoritats locals
decidiren que seria convenient el retorn de la comunitat a Olot, ja pels bons
records que havien deixat, ja com a desgreuge de les actuacions dutes a terme
en període de la Desamortització.
La primera pedra fou col·locada amb
tota solemnitat a primers de l’any següent, en uns terrenys al sud de la
ciutat, entre Can Vayreda i el riu.
Els caputxins s’instal·laren al seu nou convent pel juny de 1886, un
edifici que tenia al seu davant només l’extens pla de Llacs.
La tasca dels caputxins a Olot no es limità mai als aspectes estrictament
religiosos, sinó que oferiren una bona mostra de treball intel·lectual i
d’auxili social.
Aquesta situació es perllongà fins a
l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i
DEMOCRA`TIC de la II República , quan l’església i elconvent foren incendiats i
completament destruïts i es perdé un
valuós patrimoni per a la ciutat, en especial la seva biblioteca.
La victòria dels sediciosos – que havien tingut l recolzament de la
Jerarquia de l’església catòlica - facilita que , l’edifici es reedifiques sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i
Torras (Olot, 1891 – Olot, 1955, i els caputxins s’hi reinstal·laren el 1943, fins
que abandonaren definitivament Olot, el 1972.
La fotografia correspon a l’any 1919
i és obra de Joaquim Castells Simón (Arenys de Mar, 1874-1941), un conegut fabricant de
randes i afeccionat a la fotografia,
corresponsal gràfic de diverses publicacions estatals, que va deixar una
extensa obra, d’alt valor etnològic i històric, al llarg dels seus viatges pel
país.
https://www.academia.edu/43223111/Joaquim_Castells_i_Simon_1874-1941_._Uns_apunts_biogr%C3%A0fics
Pels seus lligams familiars – el fill estudià als escolapis d’Olot–, féu
moltes fotografies de la nostra ciutat i els seus entorns.
https://www.monestirs.cat/monst/garrot/gt08capu.htm
Olot no ha tingut cura del seu patrimoni històric
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació