LA VENJANÇA DEL SENYOR

 

Sovintejaven les violacions a Catalunya, això feia pensar a l’Enric que potser obeïen a un pla pervers d’alguna ment criminal.


Les violacions, des de sempre, s’han considerat una eficaç eina de combat, i dissortadament aquesta percepció sembla anar en augment.


L’Enric endegava una investigació sobre totes les violacions produïdes en territori català, i confirmava el seu pressentiment, bona part dels elements criminals, participaven d’una ideologia que considerava “objectes” a les dones, i considerava “varonil” el fet de forçar-les.


No li va costar gaire  introduir-se en un d’aquests grups, i ben aviat el convidaven a participar en una “cacera”.


El terme “cacera” és òbviament una exageració, es tractava de localitzat una dona que es desplaces sense companyia, i portar-la fins un lloc discret, on tots els participants de la sortida abusarien d’ella.




Localitzada la  víctima, els fets es produïen tal com s’havien previst, amb una petita excepció, quan arribaven a un lloc discret amb la dona, l’Enric va treure una pistola amb silenciador, i es va desfer de tots els seus “ companys”, i li va dir a la “víctima” que marxes tranquil·la cap a casa, i que no comentes res a ningú.


Amb altres noms, l’Enric va repetir la mateixa acció varies vegades fins que les Autoritats van reforçar la vigilància per evitar aquelles carnisseries que ningú relacionava amb els abusos a les dones.


L’Enric tenia la convicció de que havia estat l’instrument de la venjança del Senyor ; Ez. 25,1 - 32,32


L’activitat criminal va donar una treva aquell Nadal de l’any 2021.

 

Comentaris