IN MEMORIAM DE LA PRESÓ VELLA, DITA TAMBÉ DE LA REINA MARIA JOSEPA AMÀLIA DE SAXÒNIA. BARCELONA

 

Llegia que estava situada entre la Ronda de Sant Pau i els carrers Lleialtat i Reina Amàlia




Al 1839 comença l'activitat de la «presó vella». Acollia indistintament homes, dones, infants i ancians. Al 1847 la presó arribà al seu màxim nivell d'ocupació. No obstant la seva capacitat oficial no arribava als 300 reclusos, el nombre de presos i preses que hi eren confinats va arribar als 800 durant els seus primers anys de funcionament, fins a l'any 1847 en què es va arribar a un grau d'ocupació de prop de 1500 reclusos.


L'any 1904, amb la inauguració de la Presó Model al carrer d'Entença de Barcelona, la «presó vella» esdevé només presó de dones, majoritàriament de classe baixa. Passa a anomenar-se també «La Galera» a causa de l'obligació que tenien les recluses de treballar en la confecció de filats.


La majoria de condemnes eren per petits furts, també per ser lesbianes o per blasfemes , però. Entre les recluses hi ha hagut, entre molts altres MariaRosa Sagnier Bové (Barcelona, 1901-1999)[, de noble nissaga, per haver pertorbat per fonamentalisme catòlic l'estrena d'una obra de teatre anticlerical i no haver pagat la multa. La cantant Bella Dorita, María Yáñez García (Cuevas del Almanzora, 23 de febrer 1901 - Barcelona, 27 de juny 2001, s'hi va estar «per escàndol públic».




 Un primer assalt va tenir lloc a mitjan d'abril de 1931, es van alliberar les preses, es van cremar les màrfegues i les fitxes antropomètriques.


El 19 de juliol de 1936, un cop aturat el cop d'estat militar, es va procedir a l'alliberament de les preses i a l'inici de l'enderrocament de la presó vella per anarquistes de la CNT a pic i pala. El govern va aprofitar políticament el fet per denunciar les males condicions de la vida penitenciària que havien imposat els règims monàrquics anteriors a 1931. El 21 d'agost de 1936 s'inicià l'enderrocament oficial de la presó amb un acte municipal amb la presència de l'alcalde, Carles Pi i Sunyer (Barcelona, 29 de febrer de 1888 - Caracas, Veneçuela, 15 de març de 1971, i el conseller-regidor Antonio Ventos Casadevall .


L'enderroc fou a càrrec del Sindicat de la Construcció de la CNT.


El català és una llengua agradable a les orelles del bon Déu, sembla que el castellà ho és més al regne de Satanàs, oi?.

Comentaris