La Joana avui que fa un dia fred i
rúfol, no pot menys que pensar en quan era petita i per aquests dies anaven amb
el seu pare a collir un pi negre ben bonic i també boix grèvol i una mica de
vesc. La molsa la collia ella mateixa al darrera de casa seva que hi havia
molts roures.
Com ha canviat es diu, ara tot això esta prohibit. Cert que ho collien al
bosc de casa seva, però ara el grèvol es una espècie protegida, i els pinets
petits que creixen desprès del gran incendi no li passaria pel cap ni per un
instant collir-ne un.
Esta a la ciutat i el transit es dens, ella, amb el seu utilitari va
decidida a un “garden” que hi ha als
afores, on venen arbres i tot el que cal per guarnir la casa per Nadal.
Desprès d’aparcar entre dins del “garden”
i demana un avet que tingui arrels, el vol
plantar al jardí de casa seva. Quasi tots els que ha comprat han viscut. Ella
al estiu els rega i en té cura. Algun d’ells es tant alt com la teulada, en recordar
això, es posa contenta.
La Maria pensa que les coses han canviat molt de quan era petita, no però, l’esperit del Nadal , i torna contenta cap a
casa. Avui es Santa Llúcia i com sempre guarnirà l’arbre i la seva casa. Apart
posarà una mica de vesc a la porta, com feia quan era petita.
Sap que algun familiar dirà que tot això son falòrnies i coses sense
sentit, ella encara vol conservar dins del seu interior, aquella escalfor dels
seus pocs anys , quan tenia molts somnis que mai s’han complert.
Montserrat Vilaró Berenguer
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació