ESTAVAR A VISTA D'OCELL

 

El Jordi Vila Juncá publica una fotografia a vista d’ocell d’Estavar  que actualment, juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigvaledor, Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.

El poble d'Estavar està situat  al racó sud-oest del terme comunal, a la plana cerdana, al lloc on conflueix el Segre amb els recs de l'Angust i de l'Avenosa. Consta d'un nucli vell, agrupat a l'entorn de l'església parroquial de Sant Julià d'Estavar, situada a l'extrem nord-est del nucli de població, i de l'antic cementiri, actualment convertit en plaça (el cementiri actual és fora del poble, a llevant). És tot ell a la dreta del Rec de l'Angust.

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/04/sant-julia-destavar-alta-cerdanya.html

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0713401.xml

El poble modern s'ha estès, sobretot en forma de noves urbanitzacions, als peus de la muntanya  que es troba al nord i damunt del poble d'Estavar, aprofitant la carretera D - 33f (carretera d'Èguet) que hi fa de vial principal.

Poseu la Cerdanya , a la vostra a agenda, i absteniu-vos  - sobretot si sou catalans i porteu cognoms catalans – de viatjar a Palència, almenys fins que la justícia actuï contra el “ sembrador d’odi” l’inefable Pablo Casado.  Si podeu eviteu tota relació amb aquesta gent.

A Catalunya darrerament li creixen els nans, l’inefable Francisco Javier Lambán Montañés ( Ejea de los Caballeros, las Cinco Villas, Zaragoza, 19 d'agost de 1957), feia un desplant al Prasident de Catalunya, Pere Aragonès i Garcia (Pineda de Mar, Maresme, 16 de novembre de 1982), que des de la Vegueria del Pirineus s’interpreta com un pèssim auguri per la viabilitat del projecte dels Jocs Olímpics.