Avui ha vingut la nostra mare a veure'ns a la Colònia.
La Laia i jo treballem de teixidores amb dos telers fen llençols. El treball és molt dur i a mi no m'agrada gens ni mica les llargues hores davant dels telers arregla'n disbarats i posant-los en marxa quan es paren. Ma germana Laia és més conformista i molt més eficient i com que treballem i guanyem per la feina feta, sempre te millor sou que jo. A mi no m'importa pas, millor que sigui feliç amb el seu treball i el seu xicot, per això es la gran. Inclús en les hores lliures l'ajudo a brodar el seu aixovar de núvia que això sí que ho faig bé.
Vivim dormim i mengem amb les monges de la Colònia, que paga l'amo . Diuen que tenen cura de nosaltres, no és pas veritat, ens tafanegen tot el que tenim i fem , i no ens deixen sortir si fa bon temps a seure al carrer per parlar amb altres nois i noies. Vaja això sembla una presó, a les 9 tot tancat i desert.
La monja que mana, vaja "La hermana Superiora" vol que sigui monja com ella. Sol dir-me . Gertrudis series una bona esposa del senyor, saps llegir escriure brodar i tot. Mes jo tinc altres plans! Mai em vull vestir amb aquests hàbits i anar a toc de campana. Un per cridar a la grossa, dos per Sor Maria, tres per Assumpta, no i no !. Jo no estic de campanetes. Que som a 1911 ja !!. Potser abans,,,,, jo ja sóc d'una altra generació i prefereixo la llibertat.
La mare ha vingut per dir-me que puc tornar a casa, a cal forner els falta una noia eixerida per despatxar pa i han pensat amb mi. Quina alegria més gran, per fi podré deixar aquesta presó de Colònia i viure amb els meus pares. Tinc disset anys i tinc moltes ganes de viure i riure i aquí tot està prohibit!
El mossèn ens fa de caixer, ens guarda els nostres estalvis, a ell també el mana l'amo, com tots.
Mossèn m´ hauria de donar els estalvis, marxo al poble a fer de fornera, bé de fornera no, a vendre pà.
Gertrudis segur que no et vols fer monja, la superiora m'ha comentat que potser....
No mossèn no tinc pas vocació.
Bé, bé i quants diners et guardo?
Disset pessetes mossèn
Agafa un llibre i diu, aquí només tinc apuntat quinze. Si, si quinze Gertrudis.
Mossèn jo també ho tinc apuntat i li he posat a davant seu, una llibreta amb les entregues dia per dia molt ben apuntat i sumat.
Ai! Es veritat!¡Perdona, la última entrega no la vaig apuntar, perdona noia.
Te, te les teves disset pessetes no deus pas pensar que te les volia estafar?
No mossèn Pere , mai de la vida!
Be i ara me'n haig d'anar ma mare m'espera. Per cert la Laia si que es queda. Ja ens veurem, mossèn Pere i gràcies.
Al sortir m'he dit que de Colònia ja en tinc prou, que els he donat cinc anys de la meva vida, una pèrdua de temps necessària perquè a casa no som rics i de diners sempre anem curts, però ara en endavant comença la meva vida. I estic quasi segura que el rector em volia estafar dues pessetes, potser sóc mal pensada!
D’ara en endavant la colònia només la faré servir un cop rentada, per perfumar-me una mica els diumenges, la Lavanda que venen a una perfumeria no fa olor d'olis de colònia, ni de cotó. Fa olor d´ ESPÍGOL bona flaire de bosc i llibertat.
Montserrat Vilaró Berenguer
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació