Morir en un carrer de París, d'hipotèrmia, congelat, als 85 anys,
com li va ocórrer farà prop d'una setmana, al fotògraf René Robert 1936 ( Friburg, Suïssa , 1936 + Paris, 19 de gener de 2022 ), en unes circumstàncies esfereïdores,
et dóna a pensar
que la humanitat, va escassa d'empatia.
I això m'entristeix i enerva.
Va caure i va restar vuit hores sobre l'acera, sense cap ajuda per part de
ningú.
Ni simplement telefonar a un servei d'atenció pública. Tan senzill com això
i segurament gratuït.
La veritat és que m'ha entristit.
Com ho faria amb qualsevol persona què morís d'aquesta cruel manera.
No el coneixia, tot i que era una persona humana què necessitava ajuda i ha
mort sense cap atenció.
Em demano, si els que passaren, el veieren i ni mogueren un dit per
ajudar-lo, si els hi passés el mateix amb una persona estimada, què sentirien?
Segur que posarien el crit al cel, inclús demanarien responsabilitats.
Els què ho feren, mirar cap a l'altra banda, són còmplices de la seva mort
per manca d'auxili.
No sé si a França és considerat un delicte, si a l'estat espanyol què pot
ser penat amb presó.
Ha deixat un llegat fotogràfic, sobre el flamenc, prou
important.
Aquesta realitat, malgrat tot,
el mantindrà viu.
Josep Bonnín Segura. Vilafranca de
Bonany. 27 de gener de 2022
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació