No n'hi havia prou amb la duresa, de fer-li saber, sovint,
de manera totalment desconsiderada,
que mai arribaria a enlloc,
si pretenia acomplir els seus somnis,
que foren reservats durant un temps.
A la seva illa sagrada,
on es resguardava,
fou envaïda de males herbes,
en forma de retrets lesius,
què els envejosos i dèspotes,
li llançaren sense misericòrdia
a destre.
Volia ésser pintora i
expressar el què el cor li dictava,
malgrat la subsistència fos precària
i hagués de demanar fiat,
als amics que se l'estimaven
i creien amb ella.
Es sentia ella plenament,
enfront d'una tela i envoltada
de pinzells i pintures,
com si la paleta, fos un gresol d'un antic alquimista.
Va rebre moltes punyalades
per l'espatlla de persones
en qui havia dipositat la confiança.
Com au Fènix renaixia amb més força, de les seves cendres i seguia creant,
malgrat la dissort fos dolorosa.
No va renunciar mai en absolut.
Lluitava pam a pam.
La seva certesa de trobar-se en un camí del cor, li donava l’empenta
necessària, per seguir
el què s'havia traçat
amb valentia i coratge.
Passa el temps. Havia recorregut molts països del món trobant-se amb els
motius inspiradors.
Exposà a les millors galeries del món.
La seva obra fou reconeguda i valorada.
Sortí a volandes de la pobresa,
sense oblidar d'on sorgia.
Els envejosos dels retrets, encara ara recolleixen les seves misèries.
La seva darrera voluntat, fou
que un cop incinerada
el seu fill espargís les seves cendres
sobre el cim del Fujijama.
El seu esperit invencible, segueix pintant en un paradís desconegut.
Josep Bonnín Segura. Vilafranca de Bonany. 25 de gener de 2022
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació