El Jordi Vila Juncá va retratant a vista d’ocell l’Urgell sobirà, en
aquesta ocasió ho feia amb el poble d’Alàs
que fou municipi independent fins el
1970, any en que “ manu militari “ s’integrava
juntament amb a l’antic municipi de Cerc, formant el nou terme municipal
d’Alàs i Cerc. La festa major se celebra pel juliol.
A més de la caseria agrupada entorn de l’església, ben a prop hi ha com un
petit raval amb algunes cases. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.
És capçada per un absis semicircular, potser d’origen romànic, i té una sola
nau, coberta amb volta de creueria, a banda i banda de la qual s’obren petites
capelles laterals.
L’església de Sant Esteve és citada ja el 819, en l’acta de consagració de
la catedral d’Urgell.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/08/esglesia-parroquial-dalas-advocada-al.html
Sembla que antigament hi havia hagut un castell, ja que és documentat que
el 1538 era en reparació per causa dels danys que havia sofert tant per part
del vescomte de Castellbò com pels Cadell, que posseïen el castell proper
d’Arsèguel. No es coneix, però, si era emplaçat al poble mateix o en un lloc
proper.
Rere el poble, envoltant-lo, hi ha els altiplans de Sant Miquel, de Banat i
el puig de Sanatge
Al fons de la fotografia s’aprecia la Seu d’Urgell que d’ençà de l’any 1900 a quadruplicat la
seva població, i supera amb escreix el 60% de tota la població de la comarca.
“ In pectore” és una expressió que fa servir església catòlica
,apostòlica i romana, per ocasions en
que el sant Pare nomena
un bisbe, o un cardenal, reservant-se
però, fer-ne la proclamació pública,
sovint per protegir a l’escollit. Penseu
en règims “ no democràtics”
No sabem les raons que té la Generalitat “ de Barcelona” per no desplegar – permeteu l’expressió
planera - “ d’una punyetera vegada “ , la divisió territorial de Catalunya
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació