Puc escriure i
assegurar amb molt orgull
que des del meu
naixement el 1952
la llengua
emprada a casa, què
m'ha ajudat a
conformar el món meu:
Percepcions,
sentiments i emocions
fou del
mallorquí, que com deia Ramon Llull
era el Català
de Mallorca.
També a la
família del meu pare i
la meva mare
era l'emprada.
Malgrat les
dificultats d'aquells moments,
on la pressió
perquè es parlés “el español”
com “la lengua
del imperio”,
era visiblement
ostensible en l'educació.
També pels
mitjans de comunicació públics
el cinema, i
posteriorment la televisió,
sempre en la
“lengua española”
Tota la meva
educació fins arribar
al batxiller
superior fou en aquella llengua,
en la que
devers els dotze anys,
vaig començar a
escriure.
Extrems de no
poder dirigir-te al professor
amb la teva
llengua estimada i
rebre per
aquest motiu càstigs i alguna bescollada
puc dir que ho
he viscut en carn pròpia.
Conclusió: Fins
prop dels 30 anys
vaig ésser analfabet
amb la nostra llengua escrita,
malgrat tot
varem llegir molta literatura i poesia
en català.
Hi posarem
posarem remei
amb els cursos
nocturns
de L'Obra
Cultural Balear.
He arribat fins
aquí amb un bagatge literari,
de quasi
quaranta anys amb una dedicació
i estimació amb
molt orgull
a la nostra
llengua maltractada tan temps
i continuaré
amb la tasca d'escriure,
preservar-la i
estimar-la fins que pugui.
Josep Bonnín Segura. Vilafranca de Bonany. 21 de febrer de
2022
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació