EL CASTELL DELS COMTES DE FOIX, BRESSOL D’ANDORRA.

 

El Jordi Vila Juncá, publica una fotografia del Castell de Foix;    parlar d’aquest  edifici, i d‘aquest indret ,  és  parlar dels càtars, també anomenats bons homes o  perfectes; homes i dones del rígida moral, que rebutjaven tota riquesa, que no creien en l’Antic Testament i que repudiaven l’església catòlica, apostòlica i romana,   el sistema feudal , i els nobles del moment.




Per tot això, els bons homes i bones dones foren considerats heretges per part de l’església catòlica, la qual, amb l’ajuda del rei de França i d’una part de la  mal dita noblesa francesa, inicià la seva persecució i extermini.

 

Hom defensa  que darrera la persecució càtara hi havia una maniobra política i econòmica per part de la monarquia francesa i de l’església de Roma per acabar  al ensems , amb aquesta “ heretgia”  , i amb el poder  dels rics i  nobles occitans (com els comtes de Tolosa, compromesos amb el catarisme, la fortuna del quals podia comparar-se amb la del rei de França).


El castell  de Foix,  apareix  esmentat  per primera vegada al principi del segle XI . L'any 1002, figura en el testament de Roger I, comte de Carcassona, que llegà la fortalesa al seu fill menor Bernard.


 El seu caràcter defensiu va permetre als comtes que hi varen habitar d'assentar la seva autoritat i consolidar-se com una potència en la regió.


L'any 1034 el castell passa a mans del comte de Foix que hi juga un rol determinant en la història medieval.


Durant els dos segles següents, el castell acull comtes amb personalitats brillants que configuren l'ànima i la resistència occitana durant la Croada Albigesa.


Al unir-se per matrimoni amb la casa Castellbò, els Foix aconsegueixen un domini gens menyspreable cap al 1270, i amb la posterior signatura dels pariatges que funden Andorra com a país, el comtat així com el castell de Foix esdevenen un símbol i d'una importància cabdal


El primer pareatge d'Andorra va ser entre el bisbe d'Urgell, Pere d'Urtx, i el comte de Foix, Roger Bernat III, el 1278, que fou ratificat per una sentència el 1288.


Aquesta figura, típicament medieval, solia fer-se quan un dels dos consenyors era eclesiàstic.


Ja al segle XIII l’església catòlica, apostòlica i romana, en la disjuntiva, Déu o els diners, triava els diners i continua fent el mateix l’any 2022

Comentaris