ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ I SANTA BASILISSA DE LLERS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

L’església de Llers, advocada a Sant Julià i Santa Basilissa,  ja apareix esmentada com a parroquial en el testament del comte Bernat Tallaferro de l'any 1020, en què llegà al monestir de Besalú la "parrochia sancti Iuliani de Lercio". Possiblement la seva existència és anterior.


L'any 1459, la volta del temple romànic va ser restaurada degut al seu mal estat de conservació.

 

Al segle XVIII, en un moment d'esplendor econòmic, va ser aixecada una nova església,  que servia com a polvorí per a les tropes republicanes, i que fou destruïda al final del conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC  - l’únic d’aquesta condició, fins al nostres dies - . La historiografia feixista batejava aquell acte criminal com · Guerra   Civil espanyola “, i l’església Nacional catòlica  com a “Cruzada”.  Els feixistes i clergues que intervenien en aquells fets, estan maleïts davant de Déu.


 https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0808701br.xml


Actualment, l'únic vestigi que es conserva és un fragment de mur d'un metre d'alçada.

 



Fotografia Joan  Dalmau Juscafresa 




La nova església parroquial de Sant Julià fou construïda immediatament després de la guerra Civil en el Poble Nou de Llers, a càrrec de la institució "De Regiones Devastadas" dins del projecte de construcció ex novo del poble Nou de Llers fent ús de la mà d'obra dels presoners del bàndol republicà derrotats després de la victòria dels sediciosos contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, que comptàvem al ensems que amb la col·laboració de l’Església catòlica, amb  la de bona part dels governs d’Europa que s’omplien – i s’omplen, encara – la boca amb paraules  com , democràcia,  llibertat,...











Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com  de l’autor  del projecte de l’església, dèiem suara, tot parlant de l’escola de Sant Climent Sescebes; aquí i allà - normalment per manca de tècnics qualificats, ara en diríem “ per l’efecte Casado “ - , s’anaven realitzant projectes, sense reconèixer però,  als seus autors, com és del tot previsible en una dictadura, oi?


 

  Poseu l’Empordà sobirà a la vostra agenda.


Comentaris