IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ DE CAMPDEVÀNOL - KANTA-BANDA-LE - . EL RIPOLLÈS

 

Veia una imatge – intueixo que del Fonts, Estudi de la Masia Catalana – , de l’església de Sant Llorenç de Campdevànol que retratava Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923).

https://www.facebook.com/photo?fbid=1089222115202882&set=gm.1331740693957933

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4836/rec/4

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923)

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4836/rec/4

aquella església romànica (segle  XI), amb un petit campanar de torre, ampliada entre el 1671 i el 1674, fou incendiada el 1936, en els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC – l’únic que ha conegut aquesta dissortada terra – de la II República.

No ha estat restaurada i hom ha fet una església provisional al seu costat.

El Manuel Anglada i Bayés , l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934 /, lla Maria Lluïsa Cases i Loscos , el  Joan-Albert Adell i Gisbert i la  Mireia Teixidor i Murlà, ho expliquen abastament a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1007801.xml

Procedent de l’església de Sant Llorenç de Campdevànol, el Museu Episcopal de Vic conserva des d’abans de l’any 1983 un encenser d’aram esmaltat, el qual és catalogat amb el núm. d’inventari 194.

Aquesta peça, que fa 11,50 cm de diàmetre per 15 cm d’alt, de característiques romàniques, té una tapa cisellada i calada amb dos pisos d’arquets, de perfil de ferradura, separats per un replà decorat amb una sanefa. El terç superior d’aquesta part és notablement treballat amb ornaments consistents en vuit angles aparellats, gravats en metall vist, i inscrits —separadament— dins uns ovals tangencials, alternant amb uns elements circulars embotits amb uns relleus calats, on figura una au fantàstica, sense esmaltar. La part superior de la peça acaba amb una petita esfera que presideix l’espai circular de la cúspide, ornamentat amb motius fitomòrfics. A la caldereta s’hi pot veure un bonic tema vegetal, en baix relleu i en metall vist, que originàriament devia ésser completament acolorit amb esmalt del tipus champlevé. A la zona on s’uneixen els dos cossos, s’hi poden contemplar encara les anelles per a sostenir les cadenes de suspensió.

 

Aquest encenser, avui molt malmès en les parts esmaltades, originàriament devia ésser un objecte d’una gran vistositat. De la paleta de colors només resta clarament la tonalitat turquesa i, potser, algun vestigi de vermell. Pel que fa al treball de repussat, cisellat i gravat, és acurat en els perfils dels relleus i molt fi en els espais gravats.

 

Com en la majoria d’aquests objectes, és difícil de poderne determinar una filiació concreta i una cronologia exacta. Tanmateix, per llurs característiques estilístiques, podria ésser situat en el marc cronològic del final del segle XII, o del començament del segle XIII, dins la tradició de l’escola llemosina

De la “ nova església “ n’escrivíem a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/10/sant-llorenc-de-campdevanol.html

Ermessenda de Valrà, ja deia allò de “Déu escriu dret amb ratlles tortes”.

 Poseu Campdevànol , el Ripollès, Catalunya , a la vostra agenda.