El Santuari de la Marededéu de l’Ajuda , és un edifici de planta rectangular amb l'absis
poligonal. Es composa d'una nau coberta amb volta rebaixada amb arcs torals i
llunetes que arrenquen d'una cornisa motllurada.
El presbiteri incorpora un retaule de composició neoclàssica, amb la imatge
de la Mare de Déu de l'Ajuda i les parets decorades amb frescos.
Des de tramuntana del presbiteri s'accedeix a la capella neoclàssica del
Santíssim, coberta amb cúpula semiesfèrica i llanterna i amb l'absis
semicircular.
A migdia del presbiteri s'accedeix a la sagristia i el campanar. A cada costat del temple s'hi obren dues capelles laterals, dues en arc de mig punt de pedra datades del segle XVIII i dues situades sota el cor. El cor està cobert amb volta rebaixada amb llunetes i està delimitat per una barana de fusta. La il·luminació natural de la nau es fa a través d'un finestral i la rosassa. A nivell exterior, s'hi accedeix per una portalada renaixentista on hi ha esculpida la imatge de Sant Fruitós i els diaques. La base de l'estructura és de factura romànica i presenta arcuacions cegues als laterals, on es van adossar sengles capelles laterals. El temple va ampliar-se en alçada amb una construcció de menors dimensions coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. En un extrem del costat de migdia s'hi adossa el campanar romànic, que s'obre amb pòrtics biforats de mig punt amb columneta (alguns d'ells tapiats) i que va ser ampliat amb un pis superior d'estil gòtic vers el segle XV. A la façana de llevant s'hi adossa el volum de la rectoria. El parament dels murs és de petits carreus disposats en filades a les parts més antigues i de pedra irregular lligada amb argamassa a la resta. Al sector de ponent i tramuntana del temple hi havia l'antic cementiri, des d'on sortia un mur perimetral que junt amb el comunidor – dedicat ara a acollir les ofrenes de llantions dels fidels, i que per manca de “ material “ trobàvem tancat - delimiten frontalment el conjunt.
En aquest
sector s'observen diverses làpides inscrites.
Explicàvem suara que hores d’ara , sembla que no hi viu ningú al Verdaguer,
aquest fet agreuja la solitud del Santuari de l’Ajuda, que ha patit diversos robatoris. Sembla que
els autors, son persones joves, i si m’ho permeteu, d’escasses llums, perquè
tant a la caixa de les espelmes, com a la dels recordatoris, el minso botí 5 o
10€, no compensa el risc d’entrar en el circuit
criminal - cosa que dissortadament els succeirà
més aviat que tard - . Als amics del
Santuari, que son molts, els demanaria incrementar les mesures de seguretat,
per evitar que calgui – com a bona part de les esglésies – tancar-lo quan no s’hi
dugui a terme cap ofici religiós.
Poseu l’Ajuda, Balenyà, l’Osona, Catalunya a la vostra agenda.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació