CASTELL DE QUEROL. PORTA. LA CATALUNYA “ SEGRESTADA “

 

El Jordi Bolòs i Masclans ,(Barcelona, 1955), el   Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992 ), el  Llibert Claver i Salvat , el Joan Cruanyes i Ràfols , l’ Enric Romea i Rosas , i la  Rosa Maria Asensi i Estruch, escriuen del Castell de Querol , que retratava Vicent Miralles Tortes, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0720701.xml

El terme de Porta juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigvaledor, Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.

 

Fins al segle XVIII  hi tingué parròquia el vilatge de Cortvassill, esmentat ja el 1156, i situat  a 1.310 m d'altura, a l'esquerra del Riu de Querol, aigua avall anomenat Riu d'Aravó.

 

El vilatge de Querol havia estat un poble independent, format a redós del seu Castell de Querol.

 

La duana francoandorrana del Pas de la Casa es troba en terrenys d'aquest municipi, en el seu extrem nord-occidental

Les restes del castell que han arribat fins a l’actualitat, ens parlen de  l’existència de dos recintes i dues torres, totes dues relacionades amb el clos superior.

El recinte sobirà, amb una amplada d’uns 20 metres  i una longitud —de nord-oest a sud-est— d’uns 25 metres , ocupava tot el planell superior del turó on es bastí el castell. Hi ha poques restes dels murs perimetrals, les quals, a més, segurament corresponen a un moment tardà dins l’edat mitjana. El més interessant són les dues torres, força semblants, cosa que fa pensar que devien ésser gairebé coetànies. La més ben conservada és la més occidental (núm. 2 al pla). A la més oriental (núm. 1) li manca tot el sector septentrional. Totes dues han estat consolidades i, en part, restaurades.

 

La torre més occidental té una planta bàsicament quadrada; els costats fan uns 240 cm a l’interior i els murs tenen un gruix de 80 cm. Actualment té una alçada total d’uns 10 metres . A l’interior es poden distingir tres nivells. Un nivell inferior, amb una alçada d’uns 2,5 metres , on es pot entrar per una porta oberta a peu pla i orientada vers el nord-est. Un segon nivell, amb una alçada màxima de 4,5 metres , que devia ésser separat del primer per un trespol de fusta i on hi havia una segona porta oberta a la façana nord-oest. Aquest pis principal és cobert amb una volta lleugerament apuntada. Per damunt encara hi havia un tercer nivell, al qual hom pot accedir per un forat fet a la volta. Aquesta planta superior, on hi ha diverses obertures i que és acabada amb uns merlets, ha estat la més restaurada. Els murs d’aquesta construcció són fets amb pedres més aviat grosses, poc treballades, però força ben arrenglerades. Als angles, com és normal, hi ha carreus més treballats. Així mateix, també són treballades les pedres dels muntants i de les dovelles de les portes i de les espitlleres. Mentre que l’arc de la porta inferior, format per 7 dovelles, és de mig punt, el de la porta del primer pis és lleugerament apuntat.

L’altra torre (núm. 1) ha perdut tota la façana nord. Segurament era força semblant a l’anterior, tot i que la planta devia ésser lleugerament rectangular. En aquest cas, l’interior és clarament dividit en tres compartiments. Una cambra inferior, coberta amb un trespol de fusta; un nivell principal acabat amb una volta; un segon pis també acabat amb una volta, i finalment, al damunt, el cobert amb els merlets. L’aparell constructiu és semblant al de la torre 2, potser una mica menys acurat, fet amb pedres més petites i menys treballades.

Per sota d’aquesta torre núm. 1 i de tot el recinte sobirà, hi ha, a l’est, un clos jussà amb una planta poligonal. S’hi poden veure algunes parets, que encara conserven una alçada considerable. Al costat meridional d’aquest clos jussà hi havia un espai tancat i també, al costat, la porta d’accés a aquest recinte i, potser en algun moment, d’entrada a tot el conjunt. Aquesta porta, acabada amb un arc de mig punt format per 14 dovelles, s’alça damunt d’una roca; davant seu hi ha un desnivell d’uns 5 metres.

 

En conjunt, cal datar els diversos elements d’aquest castell en moments diferents. Mentre que les dues torres poden ésser del segle XII o XIII, el recinte jussà ha d’ésser datat en un moment posterior, segurament ja als darrers segles de l’edat mitjana. Així mateix, les poques restes del recinte sobirà que s’han conservat també han d’ésser datades més aviat en un moment tardà.

Quan al topònim; en la documentació antiga Kerol (segle X), derivat diminutiu de quer ‘roca’.

La brutal i sanguinària invasió d’Ucraïna per part de les tropes russes, fonamentada en un inexistent conflicte etnolingüístic –  que us recorda això?  -   em feia evocar  l’annexió “ tramposa “ de la mal dita Catalunya nord, per part de dos reis, maleits ells i la seva nissaga eternament davant de Déu, i la “ insensibilitat “ de la més que mal dita República Francesa, que malgrat entendre que l’annexió va ser il·lícita, aplica aquí lacita infame, en la que es vincula a Santa Rita de Càssia amb aquella acció vil; recordem aquí que lluny d’això,  Santa Rita és considerada la santa que aconsegueix coses impossibles i causesperdudes , així com la protectora de les dones víctimes de violència domèsticai dels problemes conjugals.

Santa Rita de Càssia, intercedeix davant de l’Altíssim perquè la  mil vegades maleïda República Francesa, desfaci aquella acció que avergonyeix a les persones de bona fe.