Un vell que passejava per un pont va trobar a un jove dempeus pujat a la
barana. El noi somicava. Era evident que es volia suïcidar. Discretament el
vell es va posar al seu costat i irònicament va insinuar – veig petits bocins
d’il•lusions trencades escampats pel camí de la teva existència -. Sense deixar
de somicar el jove va afirmar movent el cap. El vell va seguir - per qualsevol
Doctor de la vida aquest són símptomes del desamor -. El jove va respirar fons
i se li va escapar un lament. El vell va somriure i va dir - company!, la
solució ens la dóna la companyia de tramvies -. Amb un fil de veu el jove va
preguntar – què vol dir-me? – El vell va assegurar - constantment un tramvia
passa darrera de l’altre i així mai perdràs el viatge cap a la felicitat. En la
relació humana és el mateix. Les il•lusions que una relació ha trencat, una
altra relació les enganxarà. Amic meu!, no siguis babau! Si estàs decebut sols
has d’esperar que arribi una nova relació -. Les paraules del vell home van fer
un efecte màgic. El jove va canviar d’opinió, va baixar de la barana i va anar
a buscar el tramvia.
Cita de Svileta de Tessàlia: una sensació substitueix a una altra i així la
vida va passant.
Francesc Estival Vilardell
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació