Xavier Eritja i Ciuró (Sallent, 26 de març de 1970) escriu a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2407601ao.xml
Mare de Déu de Merli , Alguaire, el Segrià, Lleida; aquesta capella, prop del poble, va dependre del convent de les monges santjoanistes d’Alguaire. Es tracta d’un edifici gòtic. Un cop establertes les monges sanjoanistes al castell, el 1265 s’inicià la construcció o reconstrucció de l’església de la Mare de Déu de Merli, juntament amb la casa dels sacerdots residents, en un indret a prop del nucli d’Alguaire, on sembla que ja hi havia hagut un temple anterior. En les obres, que finalitzaren l’any 1278, hi contribuïren diverses institucions eclesiàstiques. Hi ha constància que al juliol de l’any 1296, l’abat de la canònica de Sant Pere d’Àger demanava almoines en favor de la imatge de la Mare de Déu de Merli per a sufragar les obres de la casa dels sacerdots. Entorn d’aquesta església i imatge s’anaren recollint diverses donacions al llarg dels anys que contribuïren a ampliar el patrimoni del convent d’Alguaire.
Amb el trasllat de les monges a Barcelona l’any 1699, només hi restà un
sacerdot ermità.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=14176
L'ermita fou construïda a la segona meitat del segle XIII en estil romànic
tardà, sobre les restes d'una antiga església visigòtica. L'ermita de la Mare
de Déu del Merli segueix la tipologia de planta d'una única nau amb presbiteri
de fons pla i laterals de biaix.
A la segona meitat del segle XVIII es reformà i s'amplià l'església
medieval en estil barroc (amb els sistemes constructius habituals del segle
XVIII), auster, amb alguns motius neoclàssics com el portal i la cornisa
interior, i elements de la construcció tradicional del segle XVIII com les
volts de maó de pla i voltes amb llunetes i ràfecs ceràmics.
La façana est, la principal a partir del segle XVIII és molt sòbria i té un
òcul, una espadanya petita i un estucat d'aparell de grans carreus. El portal
de llinda plana, cornisa i pilastres neoclàssiques d'ordre toscà. A les façanes
laterals es manifesta el mur medieval de carreus de gran qualitat. Els murs
barrocs presenten una factura molt més senzilla.
A ponent, el presbiteri actual és de mur sense singularitats decoratives.
Interiorment la única decoració era la cornisa neoclàssica, la tímida arrencada
triangular d'uns arcs torals reduïts a la mínima expressió del guix, i el revestiment
d'uns 2,20 m d'altura del presbiteri amb un aplacat de pedra.
El retaule de l'església fou destruït en els dies foscos que seguien a l’alçament
dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM
I DEMOCRÀTIC de la II República.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació