ESGLÉSIA DE SANT PERE. BESALÚ. LA GARROTXA

 

El Francesc Grabolosa Roura publica una fotografia antiga , sense esmentar la data ni l’autor, de l’antic monestir benedictí de Sant Pere de Besalú, que  fou fundat l'any 977 pel comte-bisbe Miró III Bonfill, que el posà sota el patrocini directe de la Santa Seu.

Fou  consagrat l’any  1003  en època del comte més important de la història local: Bernat de Tallaferro.

A partir del 1111, any en què es va extingir el comtat, l'abat esdevingué la primera autoritat de la població.

Amb tot, el temple actual correspon a una reedificació del 1060.

 

Al deambulatori és a on es veneraven les relíquies de sant Prim i sant Felicià.

 

La influència del monestir s'estengué aviat. Tenia els priorats de Sant Maria del Collell (Garrotxa) i de Santa Magdalena (Tarragona).

El 1592 li foren units , Sant Quirze de Colera i Sant Llorenç de Sous.

Fou suprimit el 1835 amb la desamortització.

Entre 1908 i 1914 s'hi instal·laren els benedictins d'Encalcat (França), avui però,  desaparegut el monestir, l'església de l’apòstol Sant Pere,   és la parròquia de la vila.

  

Fotografia de Jordi Contijoch Boada. Vista interior de l'església.

Inicialment, Sant Pere era fora dels murs de Besalú, i tenia dret d'enterrament dels fidels d'una extensa demarcació al seu cementiri, anomenat des del segle XI el Prat de Sant Pere, i que era situat a la plaça que hi ha al davant de l'església.

 

L'església de Sant Pere és monument nacional des de l'any 1931.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=84

https://www.monestirs.cat/monst/garrot/cgt02pere.htm

http://www.bisbatgirona.cat/pujades/files/2021%20Monestir%20de%20Sant%20Pere.pdf

En els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República – l’únic govern que des d’Adam i Eva, fins al dia d’avui, s’identifica amb aquesta definició, LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC -     va sofrir un incendi perdent el mobiliari, part de les seves pintures del segle XVIII  i algunes escultures.

Recordàvem suara que l’aleshores bisbe de Girona,  Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) , signant de latristament famosa carta que recolzava als revoltats feixistes, va posar tants obstacles com li va ser possible a l’obra de Magdalena Aulina i Saurina (Banyoles, 12 de desembre de 1897 - Barcelona, 15 de maig de 1956).

En la llengua castellana diuen “Déu cega els qui vol perdre”, està clar però, que no és Déu, sinó el maligne, oi?.