LA CITA PRÈVIA EN OCASIONS ES POT CONSIDERAR COM UNA OMISSIÓ DEL DEURE DE SOCORS?.

 

Els testimonis son “ habituals” a les televisions:

 

Persones que han estat víctimes d’un delicte  en el que els han pres entre altres els documents d’identificació, i a les que els diuen que han de demanar cita prèvia per fer la denuncia, i  que mentrestant han d’anar indocumentats –  arriscant-se a rebre una sanció - , i sense poder tramitar la renovació de documents.

La darrera un advocat que havia estat víctima d’un robatori al seu domicili, que demani cita prèvia, i tingui paciència.

En l’àmbit sanitari l’exemple més cruel ens arribava des de Madrid on una dona malalta terminal porta tres mesos sense rebre atenció mèdica per qüestions burocràtiques.

Ens explicaven que l’Administració d’Hisenda NO ADMET la presentació d’instàncies.

....

Es considera autor d’aquest delicte el que no ajuda a semblants que es troben en situació de desemparament i perill manifests, sempre que no existeixi risc per a si mateix o terceres persones

Hi ha una casuística particular en l’àmbit sanitari; el professional que, estant obligat a això, denegués assistència sanitària o abandonés els serveis sanitaris, quan de la denegació o abandó es derivi risc greu per a la salut de les persones,...

Si us sembla que sou víctimes , us caldrà demanar cita prèvia per interposar una denúncia, almenys a les Dependències dels Mossos d’Esquadra

Com era allò, contra Franco vivíamos mejor, oi?.