CAN GILI O CAN NADAL. CALDES D’ESTRAC. EL MARESME. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Francesc de Paula Nebot i Torrens (Barcelona, 1883 - ibídem, 1965) reformava a principis del segle XX a la manera noucentista Can Gili - se’l coneix també com Can Nadal - al Carrer de l'Església, 33 (08393 Caldes d'Estrac), el Maresme

L'any 1949 els religiosos maristes hi posaren un seminari, i a més realitzaren tasques de catequesi d'infants, cinema i teatre, dirigit pel popular pare Melitón, del que ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms i lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com .  En aquella època “ popular” no era sinònim de corrupte, com “ socialista” ho és de mentider.

 

Amb la marxa dels pares maristes a Malgrat de Mar, l'any 1962 passà a ser escola parroquial gràcies a la iniciativa d'un grup de pares de la vila que demanaren un crèdit a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvi de Catalunya i Balears, i també es convertí en centre d'esplai vinculat a l'església.

Finalment l'any 1989 la Fundació Buchaca comprà l'edifici i el convertí en Residència d'avis.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/12/can-gili-caldes-destrac-el-maresme.html

El Valentí Pons Toujouse feia una tasca excepcional :

https://www.arquitecturamodernista.cat/cerca.php?cerca=Cerca&c=&tipus%5B%5D=8&paisos=ES&comunitats=ES09+&provincies=&anys=1878+-+2000

Ens calen més persones com ell. 

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.