CASINO NOU DE TIANA. EL MARESME

La Lourdes Fusté Perán publica una fotografia del Casino Nou de Tiana. 

Costa de creure en que l’edifici del Casino Nou de Tiana, s’aixequés amb nocturnitat, i per descomptat podem excloure al maligne – gran entès en la construcció - ,  ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email castellardiari@gmail.com  

El  Mapa de Patrimoni explica que és una construcció de mitjan segle XIX de característiques que s'emmarquen dins del romanticisme neoclàssic propi del moment, estructurada en tres cossos, dels quals el cos central sobresurt respecte dels laterals. conjunt, de clara horitzontalitat, és de planta baixa i pis. Als cossos laterals l'estructura, perfectament simètrica, presenta dues obertures rectangulars a cadascun dels pisos. El cos central a la planta baixa presenta una portalada rectangular, flanquejada per plafons ornamentals als costats. Per sobre de la motllura que separa la planta baixa del pis superior trobem un timpà rodó amb escut heràldic i finestra al damunt, flanquejats per plafons ornamentals de banderes. Remata el conjunt una cornisa per damunt de la qual s'alça un capcer de perfil mixtilini amb un rellotge de sol al centre, coronat per dues escultures d'infants que es donen l'esquena .

https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino-2

Patrimoni Gencat afegeix alguna dada més :

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=9119

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.