EL LIDER EN LA MEVA INFANTESA

 

El mestre va escriure a la pissarra: Per demà un relat o redacció del que vol dir ser un líder.

 

Jo, amb dotze anys per complir, em vaig dir que  si no sabia gaire bé,  ni què era jo, molt menys un líder.

 

La meva redacció va ser així:

 

Soc una dona, no, una nena. Soc baixa, no, alta. Soc guapa, no, passable. Soc intel·ligent, no ho sé. No tinc una vida emocionant, però cada dia és diferent. Tinc somnis, sí, tinc moltes butxaques per omplir. Llavors què és un líder?

 

Per mi líder és ser com Fèlix Rodríguez de la Fuente. En escoltar els seus programes per la tele em dic que l'emoció que posa en les seves paraules em fa estremir. Els animals m'agraden amb bogeria. Ell és un líder.

 

Després ve Jacques Costeau, el bon senyor té tants coneixements sobre els oceans i les bèsties que l'habiten, puix per mi també és un líder.

 

Llavors, el qui escriu llibres. En Jack London, que vaig empassar-me l'estiu passat, i els seus relats sobre el gran Nord que em varen captivar i no menys en Charles Dickens i les seves obres. La petita Dorrit és fabulosa i Grans esperances no diguem, i el de Mr. Scrooge doncs igual. Tots ells per mi són líders.

 

I de la música, els pares per Nadal em varen comprar un tocadiscos, on Mozart sona al costat dels Beatles o Simon i Garfunkel; ells també són líders.

 

No és un líder el senyor baixet que es fa  anomenar Caudillo d'Espanya. Jo el veig molt mediocre,  i per les coses que sé que ha fet, ell és molt mala persona. Mai vull dir: - Visca Franco! Arriba Espanya!

 

En fi, totes aquestes persones al seu estil són líders per mi. Si no és així, senyor Ferran, m'agradaria que ho expliqués perquè no ho tinc gens clar.

 

El meu treball va tenir un aprovadet justet i ningú em va detallar què era un líder. I encara, avui, no ho tinc gens clar.

Montserrat Vilaró Berenguer