Bernat Pejoan Sanmartí (Sant Vicenç Castellet (Barna) - 22.10.1864 + Barcelona
- 30.12.1926), aixecava als anys 1907-1908,
l’escola de les Carmelites Vedrunes al carrer Barcelona, 21 de Girona
https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/girona/tots/escola-vedruna
L’any 1931, amb la implementació de
la Segona República, la titularitat de l’escola passà a la Mútua Balmes,
gestionada per les famílies.
Durant el conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , s’aturà l’activitat pedagògica i l’edifici s’utilitzà com a hospital i centre de refugiats.
https://vedrunagirona.org/historia/
Havíem creat una pàgina al facebook Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura
Franquista
Escrivíem suara, ens agradaria molt
poder “ recuperar” , a l’email castellardiari@gmail.com les imatges dels edificis escolars que per
intermediació del Dr. Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost
de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923)
s’aixecaven a tot Catalunya i les
Illes Balears , pensem que envoltats com
estem de “ persones prescindibles “
Catalunya li ha de
retre un homenatge en ocasió del
centenari del seu traspàs a aquest català universal, que sens dubte s’ho
mereixia a la seva època i s’ho mereix
avui
Ens continua semblant una tasca essencial,
i convidem a tothom a participar-hi,
feu-nos seguir imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
El missatge actual obeeix a una situació excepcional; com a tants i tants catalans – i àdhuc a les
bones persones, d’arreu del mon - el
tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al seu ensenyament, a mi en té revoltat.
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta
(Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren
“"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" ,
d’aleshores ençà però, els botxins “ a
por ellos “; s’han acostumat a fer les
seves maleses amb plena consciència de
la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre
Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà,
1978) ho encerti, oi?
En la infinita confiança en Déu,
maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació