IN MEMORIAM DELS USOS ESCOLARS DE L’ESGLÉSIA DE SANT GAIETÀ I EL CONVENT DELS TEATINS. BARCELONA

 

Poc en podia imaginar que una de les pàgines del facebook ;  Catalunya. Allò que el temps s’endugué:

https://www.facebook.com/Catalunya-All%C3%B2-que-el-temps-sendugu%C3%A9-180783706009597

Acabaria convertint-se en la que despertava més interès.


Llegia a :  

http://barcelofilia.blogspot.com/2016/05/esglesia-de-sant-gaieta-i-convent-dels.html


El 1816 s'hi havia obert una escola per a sordmuts que va romandre activa fins el 1823.


El 1836 amb l'exclaustració de les ordes religioses decretada pel govern espanyol i el tancament de l'església al culte, l'estàtua de Sant Gaietà va ser suprimida de la façana i en l'espai corresponent al nínxol que l'acollia s'hi va obrir un balcó. L'interior del temple va ser blanquejat amb cal cobrint els frescos de la cúpula i les parets. A partir d'aleshores els dos edificis vans er destinats a finalitats socials diverses.


El 1837 el convent va ser destinat a estudis universitaris per esponjar la Universitat de Cervera.


Posteriorment el 1843 l'escola de sordmuts va tornar a ser oberta incorporant a més l'escola de cecs que ja havia estat fundada el 1820.



Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

Comentaris