IN MEMORIAM. ESCOLA-TALLER DEL NEN JESÚS. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

En el excel·lent recopilatori del Manuel García Gargallo (Barcelona, 24 de juny de 1973), en el que s’acredita la tasca ingent de l’església catòlica ep que fa a l’ensenyament, davant d’un estat  que - aleshores, i ara – legisla però no finança, trobava en relació a l’escola-taller del Nen Jesús:

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

 

Col·legi Pare Manyanet (abans Col·legi -Taller del Nen Jesús i Col·legi Sagrada Família) (1892). Taquígraf Garriga, 129 (abans San Carlos, 49 / Castellbisbal / Carmelo) - Entença, 301 (abans Riera de Magòria) - Prat Rull - Travessera de les Corts, 331 (abans 3-5). Fills Sagrada Família / Teatins. Col·llegi-Taller per a fills d’obrers de Les Corts. Fundat per un sacerdot en 1883, en 1892 se’n fan càrrec els religiosos. 1ª ensenyança i oficis manuals, de 5-14 anys. De pagament, part gratuït.

 Incendiat l'any  1909, fou reobert al  Setembre. Des de 1918 l’Escolasticat de Filosofia i Teologia es trasllada a aquesta casa, i sembla que el Taller no tanca malgrat no ser nombrada durant uns anys .

Apareix documentat el Taller fins 1932 amb la Casa generalícia.  

Des de 1929 aproximadament canvia la seva denominació per Sagrada Família.

En 1964 hi hagué una profunda renovació amb la construcció d’un nou edifici que és el que hi ha en l’actualitat i adoptant la denominació actual.

 

Si fos possible, voldria – si existeixen -  rebre imatges dels centres que s’esmenten a l’email castellardiari@gmail.com

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.