IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE PILOTS D’AVIACIÓ DE L’EXERCIT LLEIAL A LA II REPUBLICA A CAN MARISTANY. SUBIRATS. EL PENEDÈS SOBIRÀ
Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars
anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en
aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “
senyals d’identitat” no desperta –
dissortadament – passions.
Malgrat això tenim força material que posem a disposició de les persones
i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva
comarca, en aquest cas el Penedès sobirà.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la
nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email
castellardiari@gmail.com
Val a dir que la presencia en aquesta comarca , en molts pobles, viles i ciutats de persones
foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens
un major esforç.
El Penedès sobirà , Catalunya ,
us ho agrairan.
Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i
m’adverteixen de suspensió.
Llegia que l'enginyer Eduard Maristany i Gibert (Barcelona, 26 de desembre
de 1855 + 1941) i Pere Guerau Maristany i Oliver
(1863-1927) I Comte de Lavern, eren el
autors de Can Maristany al terme de
Subirats, utilitzada els anys 1938 i 1939 com escola de pilots d'aviació de
l'exèrcit republicà. Tot i ser de Subirats era coneguda i anomenada
"escuela de capacitación de pilotos de San Sadurní d'Anoia (anexa de la
escuela de formación de pilotos de Sabadell - Barcelona)", ja que la
Comandància de l'exèrcit de l'aire estava al carrer de Sant Antoni de Sant Sadurní d'Anoia.
Es van fer dues promocions de pilots: la primera de juny i juliol a
desembre de 1938, la segona va entrar el gener de 1939.
L'escola estava vinculada als camps
d'aviació del Pla del Penedès, Sabadell i l'aeròdrom de Canudas
En aquell moment el propietari de la casa era Jacint Maristany Maristany " III Comte de Lavern". ( 1895 + 1967 )
La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic. Gn 41,14-36, Josep interpreta els somnis del faraó:
Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans
Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “.
D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.
Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric, els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació