IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE LLIURONA. LA GARROTXA SOBIRANA & L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

A la Garrotxa, i arreu de Catalunya , abans de la dictadura franquista hi havia escoles en bona part dels petits i grans nuclis de població. En algun cas eren escoles “ parroquials”, en la nostra llengua – que és agradable per al bon Déu – el mot escolà, fa referència tant al que va a l’escola, com a la persona que ajudava a  l’oficiant en les celebracions litúrgiques, hi havà també els “ mestres de sequer “ que impartien formació a  la quitxalla en indrets allunyats,  hi havia escoles públiques, privades, confessionals,...

La dictadura en el seu moment i la “ democraciola”  més tard intentaven esborrar aquesta “ memòria històrica”,  que alhora que reivindiquem, us demanem que ens ajudeu a completar mitjançant la tramesa d’imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

 

Llegia de Lliurona o Llorona  que és un nucli de població muntanyenc de l'antic municipi fronterer de Bassegoda, el qual va ésser desagregat de la comarca de la Garrotxa per a ser agregat al municipi d'Albanyà i, per consegüent, va canviar administrativament de comarca a l'Alt Empordà.

 

El seu petit nucli urbà és situat a 766 metres d'altitud, al vessat meridional de la serra de Lliurona. Formen el poble aquest nucli i diversos masos dispersos.

 

Sobre els seus orígens, la primera referència documental data de 1019 quan la parròquia de Sant Andreu conjuntament amb altres parròquies van ser donades pel bisbe de Girona Pere Rotger per dotar la comunitat de canonges de la catedral gironina.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/10/in-memoriam-de-lesglesia-de-sant-andreu.html

Les dades del bisbat de Girona de 1900 li atribueixen 190 habitants que, el 1913, havien augmentat a 225.

La despoblació posterior es produeix per les dificultats econòmiques i polítiques de la postguerra durant els anys quaranta del segle XX i per la migració dels anys seixanta cercant feina a la indústria en expansió.

 Des dels anys 1980 un grup de joves va tornar la vida al poble, fins aquella data amb risc de despoblar-se.

L'obertura d'una escola reconeguda per la Generalitat va contribuir a estabilitzar el projecte de repoblació.

 

Font.  LES ESCOLES DE L'ALTA GARROTXA. Tura Ciará i Vallès.

https://raco.cat/index.php/QuadernsAE/article/view/352398/443537

 

Fa anys que malden per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema no desperta – dissortadament – passions.

Malgrat això tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca, en aquest cas la Garrotxa i/o l'Empordà sobirà. 

El Dr. VALENTÍ CARULLA MARGENAT,  RECTOR DE LA UNIVERSITAT  DE BARCELONA, REBIA  ALHORA QUE EL TITOL   “D’APÒSTOL DE LES ESCOLES”, EL MARQUESAT DEL SEU NOM. (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923), pensem que honorar-lo en el centenari del seu naixement.  Que us sembla?.

La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:

Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans

Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 

D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  

Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com