IN MEMORIAN DE L’ESCOLA SANT LLATZER, OBRA DE L’ARQUITECTE AGUSTÍ BARTLETT ZALDIVAR . TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA
Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema no desperta – dissortadament – passions.
Malgrat això
tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que
vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca, en aquest
cas l’Ebre jussà, i la ciutat de Tortosa.
ESCOLA DE REMOLINS. TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/01/escola-de-remolins-tortosa-lebre-jussa.html
Col·legi de les Teresianes
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=15581
ESCOLES VELLES/ CASA DE LA VILA. XERTA. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA
ESCOLA MESTRE MARCEL•LÍ DOMINGO. ROQUETES. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA
EDIFICI DE L’ANTIC AJUNTAMENT I ESCOLES PÚBLIQUES ROQUETES. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA
IN MEMORIAM DEL COL•LEGI DE GRAU I DE GRAS DE LES GERMANES DOMINIQUES DE L’ANUNCIATA DE BENIFALLET. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA
Ens en manquen
moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca,
esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
Val a dir que la presencia en aquesta comarca , en molts pobles, viles i ciutats de persones
foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens
un major esforç.
L’Ebre jussà , Catalunya , us ho agrairan.
Llegia que l'escola
pública de Sant Llàtzer és un edifici senzill, una nau rectangular coberta amb
teulada a dos vessants, situada dins d'un recinte amb arbrat tancat amb muret,
i d'una sola planta. Està ubicat a la banda dreta del barranc de la Llet, molt
a prop de la línia del ferrocarril i no gaire allunyat del riu Ebre.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=13785
La façana
principal està composta de manera simètrica respecte a un eix central, marcat
per la porta principal d'accés, a cada banda de la qual es despleguen les
finestres. Les dues estretes que la flanquegen tenen ressonàncies de les
finestres serlianes del Renaixement italià. De parets arrebossades i pintades,
planes, hi destaquen els únics elements de funció constructiva i decorativa
alhora, com ara els arcs rebaixats, d'impostes esglaonades que delimiten un
timpà cec ornat amb requadres esgrafiats. Els arcs són fets amb doble filada de
maó vist disposat a plec de llibre. A la clau de la porta hi ha, a més, l'escut
de la ciutat, i al timpà de sota, el nom de l'escola, i les finestres serlianes
se'n separen per mitjà de sengles pilars de secció rectangular i capitells
motllurats. Una línia d'imposta de maó lliga perimetralment tots els ampits de
les finestres.
L'escola de Sant Llàtzer va ser remodelada el
1981-1982 – com és mal costum en aquest dissortat reialme on l’estultícia, la corrupcions
i la idiòcia, son senyals d’identitat ,cap dada de l’autor de la remodelació,
sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmal.com - i actualment ha deixat de tenir l'ús escolar ja
que a prop se n'ha construït (2017-2018) una de nova , al carrer Rubí, 16, per acollir la nombrosa població escolar que
actualment hi ha al barri.
Es preveu que l'edifici històric acolli les
activitats de les associacions del barri.
El Valenti Pons
Toujouse, autor el blog MODERNISME, em comentava; les escoles de Sant Llàtzer
les va acabar l'arquitecte Agustí Bartlett Zaldívar (Santa Maria del Puerto
Príncipe , actual Camagüey), Cuba , 2 d’abril de 1892 + Barcelona, 05/07/1971)
.jpg)
http://documents.tortosa.cat/exhibits/show/barlett--arquitecte-municipal-/el-personatge
La pèssima
situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic. Gn 41,14-36,
Josep interpreta els somnis del faraó:
Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans
Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “.
D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.
Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric, els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació