Llegia que “Sancti Petri de Cerco”
és una de les esglésies que surten esmentades a l’acta de consagració de Sant Esteve
d’Olius del dia 21 de desembre de l’any 1079, en què, a precs del comte
Ermengol IV, es traslladà allí el bisbe de la Seu d’Urgell, Bernat, acompanyat
de cavallers, clergues, laics i nobles barons per realitzar la cerimònia i
santificar el temple sota la doble advocació de sant Esteve i santa Maria.
Actualment, aquesta església és coneguda popularment com la capella de
l’Alguer, per tal com és propietat d’aquest mas.
Es tracta d’una església d’una sola nau, coberta amb volta de canó absolutament
refeta.
És una construcció totalment manipulada, que ha sofert moltes
modificacions, la darrera de les quals fou arran de la seva destrucció en
1936-1939.
Cal dir, però, que davant el mur de llevant actual hi ha restes d’una
construcció que, probablement, si s’hi cavés, trauria a la llum l’absis
primitiu d’aquest temple.
Al mur de
tramuntana resten dues pedres de l’antiga cornisa, una de les quals presenta una
cara ovoide amb dibuixos facials molt rústecs; al costat seu queda el senyal de
quelcom que ha desaparegut.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-cerc-o-de-lalguer-olius
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17463
La pèssima
situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic. Gn 41,14-36,
Josep interpreta els somnis del faraó:
Vaig veure
sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els
joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i
magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les
set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que
les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans
Els hereus del
franquisme encarnen les “ vaques lletges
i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “.
D’ençà de l’any
2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al
GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i altres col·lectius, la “desamortització
social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un
terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.
Aprofiteu els
darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora
que el nostre Patrimoni Històric, els
edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació