El Juan Navazo Montero visitava
el dia 21.1.2023, les Llars Anna Alberta
Felícia Gironella i Llobet (Barcelona, 1881 - Ciutat de Mèxic, 1967) de Mundet,
al barri de Montbau de Barcelona, la seva filla, la Maria Navazo Valero, feia
una exhibició de patinatge.
Llegia que l' església - no ens queda clara l’advocació d’aquest temple, i agrairem a qui pugui explicar-la que ens ho faci saber a l’email castellardiari@gmail.com - és de planta de creu llatina amb una torre campanar exempta.
La façana principal és d'obra
vista. No hi ha cap finestra o rosassa i tot l'espai està ocupat per el gran
baix relleu "El Salvador de la humanitat dolençosa", obra d'Eudald
Serra Güell (Barcelona, 1911-ibidem,
2002) .
A la part baixa un porxo de formigó recolzat
sobre columnes de ferro aixopluga la porta principal de vidre i fusta.
La façana es corona amb una forma
triangular, que ressegueix el perfil de la coberta a dues aigües, i una creu
blanca al vèrtex.
L'interior és d'una sola nau, amb
una llum de 20 metres, amb el sostre a dues vessants, transsepte i absis
poligonal. Als peus hi ha un cor amb orgue. Recollint la tradició gòtica, als
murs s'obren finestrals que omplen de llum i color l'interior, però aquí el
concepte es porta a l'extrem i els murs s'obren de dalt a baix per uns grans
vitralls rectangulars que doten d'un ritme sistemàtic a la nau. En aquests
vitralls en general hi ha una voluntat de geometrisme i de barreja de colors.
Els de l'esquerre, segons s'entra a l'església, són obra de Jordi Domenech (
ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i
traspàs a l’email castellardiari@gmail.com
) i al·ludeixen a les obres de misericòrdia espiritual. Els del costat dret fan
referència a les obres de la misericòrdia corporals i a Sant Joaquim, Sant
Antoni de Pàdua i Sant Joan Bosco; són obra de Joan Vila Grau (Barcelona, 14
d'agost de 1932 - Barcelona, 11 de novembre de 2022) pintor i vitraller, i en elles va fer ús a la tècnica del grattage
(traços que es fan amb polsim de ferro o coure sobre el vidre) gràcies al qual
s'aconsegueixen diferents textures. Per últim, Will Faber (Saarbrücken,
Imperi Alemany, 1901 — Barcelona, 1987) f¡ va fer les tres vidrieres del
presbiteri dedicades a les Virtuts Teologals (Fe, Esperança i Caritat) i les
del creuer que representen les Virtuts Cardinals ( Prudència, Justícia,
Fortalesa i Temperança); aquestes estilísticament s'apropen a l'Informalisme.
L'absis està presidit per una
gran escultura de la Puríssima en alabastre, obra de Joan Rebull Torroja (Reus,
Baix Camp, 27 de gener de 1899 - Barcelona, 27 de febrer de 1981), i el mur va
ser pintat per Joan Josep Tharrades Vidal (Girona, 5 de març de 1918 – Barcelona,
4 de juliol de 2001) amb unes taques verdoses i blaves que remeten al fons
marí; per aquesta pintura, que és pur cromatisme dins l'abstracció, se'l va
qualificar de tachisme. L'altar major, obra de Josep Maria Subirachs Sitjar
(Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) , és una gran bloc
de pedra on es representa el Sant Sopar amb dotze calzes que representen els
apòstols, onze estan drets i un tombat en referència a Judes. Darrera l'altar
hi ha un Crist crucificat de ferro forjat que també és obra de Subirachs.
D'aquest autor també són els ambons, un crucifix del creuer, la pica baptismal
i les torxes.
A l'exterior la torre campanar és
de planta rectangular i fa 45 metres d'alçada. És d'obra vista i s'obren
petites obertures rectangulars fins arribar a la part superior on hi ha unes
grans obertures rectangulars. Sota aquests finestrals hi ha un rellotge a la
cara frontal. El sostre és pla i es corona amb una creu de ferro.
Manuel Baldrich Tibau (Tarragona,
1911 - Barcelona, 1966) , l'arquitecte, s'inspirà per fer l'església en models
de l'arquitectura nòrdica, especialment Alvar Aalto, (Hugo Henrik Alvar Aalto.
Kuortane, 3 de febrer de 1898 - Hèlsinki, 11 de maig de 1976)
L'any 1954, l'empresari
empordanès establert a Mèxic, Artur Mundet Carbó[2] (Sant Antoni de Calonge
(Baix Empordà), 1878 – Ciutat de Mèxic, 1965) , es va fer ressò d'una demanada
que havia realitzat el president de la Diputació, Joaquim Buxó Dulce d'Abaigar,
marquès de Castellflorite (Badalona, 24 d'agost de 1905 – Barcelona, 9 de
desembre de 1979) , i va donar quaranta
milions de pessetes per fer el conjunt residencial i assistencial.
El 14 d'octubre de 1957, el
general Franco va inaugurar el recinte amb un conjunt d'edificis moderns i ben
preparats destinats a l'atenció d'orfes, ancians, necessitats i malalts. Val a dir, que l’alçament dels militars
feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC
de la II República, i els actes de revenja contra les persones que s’hi
van oposar, estaven – i encara estan – en l’origen de bona part d’aquells
orfes, necessitats i malalts.
Que "El Salvador de la
humanitat dolençosa" continuï
donant empara a les víctimes de tanta iniquitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació