El Crisant Palau,
publica fotografies antigues i recents, del Casal
de Vilalba al terme de la Roca de Vallès.
La Catalunya Romànica ens diu que Sant Vicenç de Vilalba és una capella
situada dins la casa del mateix nom, que es troba en un apèndix del terme
municipal de la Roca del Vallès, tocant a Cardedeu. El nom de Vilalba té un
origen clarament romà, vila alba, per la qual cosa podem suposar l’existència
d’un assentament romà en aquest lloc, probablement una vil·la rural.
Pel que fa a l’època medieval, la primera cita de Vilalba és de l’any 932,
en un document del cartulari de Sant Cugat del Vallès. Després, l’any 986 (18
de març), en un document en què els marmessors d’un tal Ramió lliuren a la seu
de Barcelona un alou al lloc de Vila Alba. Pocs anys més tard, l’any 996, la
venda d’una peça de terra pels comtes Ramon i Ermessenda a Rigualdo es fa dins
el terme de Vila Alba, però el 1013 es retorna. La terra era situada tocant a
la via pública.
Vilalba pertany des d’aquesta època, i fins a l’actualitat, a la parròquia
de Cardedeu.
Durant el segle XI la documentació sobre Vilalba és nombrosa. L’any 1034 (8
de juny) Jozfra ven a Llobató una petita peça de terra prop de la casa de Sant
Vicenç de Vilalba, per la qual cosa podem pensar que la capella ja existeix en
aquest moment.
Pocs anys més tard es produeix el jurament d’un testament sagramental a
l’altar de Sant Vicenç, dins la casa de Villa Alba. Es tracta del testament
d’Adalaida, que morí uns mesos abans.
Un document interessant, encara dins el segle XI, és la venda feta per
Llobató al seu fill Ermengol de tot l’alou que posseïa a Vilalba, dins les
parròquies de Cardedeu i Santa Agnès. L’alou consistia en l’església de Sant
Vicenç, cases, terres i altres béns. Afrontava a ponent amb el castell de
Bell-lloc, situat a poca distància de Vilalba. Precisament fou en aquest
castell on Guilia Arbert, muller de Guiribert Guitart, ordenà el seu testament
l’any 1073, que jurà a l’altar de Sant Vicenç de Vilalba pocs dies després (26
d’agost).
El 1076 trobem documentada la venda de les cases i sagrers de Sant Vicenç,
conreus, erms, arbres, aigua i tot el que té a la parròquia de Cardedeu, feta
per Gerberga al seu nét Bernat Armengol per 28 mancusos d’or.
Durant el darrer terç del segle XI continuaren les vendes de terres i
propietats dins la sagrera de Sant Vicenç de Vilalba. L’any 1089 (23 de febrer)
l’església fou venuda amb totes les seves pertinences per Bernat Ermengol al
seu germà Pere Ermengol, pel preu de 50 unces d’or de València.
Al final del segle XII, el 1177, Bernat de Belllloc donà a l’orde del
Temple un mas amb les seves pertinences que tenia per ell Pere Guifred, situat
a Cardedeu, al lloc dit Vilalba.
Des del 1195, i fins el 1571, Vilalba estigué a mans de la família del
mateix nom, i la documentació ens parla que en època medieval Vilalba fou una
important quadra.
L’any 1571 tota la propietat passà a mans del monestir de Montserrat, el
qual la va perdre amb la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit
per Marià Borrell i de Miralpeix (Barcelona, 1797 - Cardedeu, 28 d'agost de
1865) qui donà a l’edifici l’aspecte
actual de gran casal.
De la capella documentada al segle XI no queden restes, tot i que l’edifici
conserva alguns elements romànics i gòtics.
Fou escenari de les guerres napoleòniques, servint de quarter, i també de
les carlines.
L'any 1920 va ser adquirit per Francisco Rivière y Chavany (Pau, Bearn 1867
— Barcelona 1922) com a regal per la seva dona Antònia Manent Massana.
L'any 1951, el propietari hi efectuà
reformes i va restaurar la façana principal.
Segons explicacions de l'antic masover, en unes obres efectuades amb
l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una
estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. A finals del
segle XX han fet un golf en els terrenys adjacents.
L’ Antoni Rivière i Manén (Barcelona, 1908 — Barcelona, 16 de desembre de
1977) l’any
1949 adquirí i restaurà (1952) el
castell de la Roca del Vallès, que havia comprat.
Fou un dels impulsors i el primer president (1972-74) del Club de Golf
Vallromanes
https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-casal-de-vilalba-manso-vilalba?fbclid=IwAR04hv-a7-CXo04-OGQ9SSawVM9sJgDCIfccG33_TXGcraAOSVQUM4N7m7k , explica que no es va poder realitzar el
treball de camp a l'interior de la finca.
Demanarem imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosade Catalunya ( Arxiu Gavín) de la capella situada dins la casa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació